5 d’abr. 2010

La revolta d'esclaus: Espàrtac

Després de les conquestes a orient i a occident, el nombre d'esclaus de guerra arribats a Itàlia constituïa dues cinquenes parts de la població de Roma. Les condicions de duresa extrema amb què eren tractats en algunes zones provocaren diverses revoltes, la més important de les quals fou la que Espàrtac encapçalà el 73 aC. La rebel·lió s'esdevingué en territori peninsular; Espàrtac no pretenia res més que retornar els esclaus als seus llocs d'origen. Tota la meitat meridional d'Itàlia caigué ràpidament en mans dels esclaus i el Senat començà a témer un avanç cap a Roma. Tanmateix, les dissidències sorgides entre els rebels, i una sèrie d'indecisions poc justificades en els moviments militars d'Espàrtac, el feren anar primer cap al nord i després cap al sud, per acabar essent derrotat per Marc Licini Cras i Gneu Pompeu, dos dels futurs triumvirs. (Llatí 1, Castellnou edicions)

Tot seguit visualitza aquest documental de The History Channel i respon a les preguntes següents:

1. Qui era Espàrtac? D'on era?
2. Com esdevingué esclau de Roma?
3. Per quin motiu es revoltà contra Roma?
4. Per què coneixia tan bé la tàctica de Roma?
5. Qui era Crixus?
6. Per què s'enemistaren Espàrtac i Crixus?
7. Qui era Marc Licini Cras? Quina empresa dugué a terme per tal de derrotar a Espàrtac?
8. Per què Espàrtac volia arribar a Sicília? Hi arribà?
9. Com fou derrotat Espàrtac?








31 comentaris:

ana ha dit...

Hola Gemma, soc l' Anna Lopez de 4t ESO A, m'ha agradat molt el blog.Esta molt treballat i les pagines que has posat son molt interessants:) Espero que funcioni.

Gemma ha dit...

Gràcies, Anna!

David Tortajada ha dit...

Espàrtac

Espàrtac va ser un soldat de l’exèrcit roma natural de Tràcia, l’actual Bulgària. Es va caracteritzar per ser un home despietat, però molt intel•ligent tàcticament. Espàrtac va ser esclavitzat per desertar de l’exèrcit romà, ja que tenia ordres d’atacar la seva pròpia terra i va negar-s’hi. El seu passat com a militant de l’exèrcit romà va atorgar-li un gran coneixement de les tàctiques emprades per aquest, i els coneixements d’aquestes tàctiques van jugar un paper molt important en la manera en què es van succeir els fets posteriors. Com que tenia experiència lluitant, va ser nomenat gladiador, i mentre estava concentrat diàriament entrenant amb els demés gladiadors, va conèixer a Crixus, un gal que ben aviat va esdevenir un dels més fidels seguidors d’Espàrtac. Una nit, els gladiadors van decidir escapar de la seva presó, assassinant als vigilants que la custodiaven. En ser lliures, van nomenar a Espàrtac el seu líder. Amb aquesta revolta, Espàrtac tenia com a objectiu poder tornar a la seva terra d’origen per ser totalment lliure de nou. La situació, però, va canviar, i les successives victòries de l’exèrcit dels esclaus van propiciar que alguns dels seus membres, entre ells Crixus, deixessin de banda el principal objectiu d’Espàrtac i es decidissin per quedar-se a Itàlia per continuar la seva lluita contra Roma. Crixus, però, va ser derrotat, i quan Espàrtac, acompanyat per l’exèrcit que no va anar amb Cruxis, va arribar als Alps, va haver de tornar cap al sud, ja que les seves tropes volien seguir enriquint-se saquejant les possessions dels romans, amés de voler venjar la mort de Cruxis, malgrat la seva traïció. La por va arribar a la capital, i Marc Lacini Cras, l’home més ric de Roma, va fer-se càrrec de la situació. Espàrtac volia arribar a Sicília, ja que allà no hi arribava la llei romana i podia resituar-se i reclutar mes homes. Però en arribar a l’estret que separava l’illa de la Península Itàlica, es va adonar de que els vaixells que havia alquilat no podien travessar-lo. Llavors Marc Lacini Cras el va acorralar a l’extrem de la bota d’Itàlia edificant un mur d’est a oest i, amb un exèrcit d’uns 70.000 homes (10 legions romanes) va atacar a Espàrtac. Tot i que l’exèrcit d’Espàrtac va plantar cara, la superioritat numèrica de les tropes de Cras va propiciar la derrota de les tropes revolucionaries.


David Tortajada Fernández
Número 35
1r Batx. “C”

nuria diez ha dit...

Espàrtac va néixer en Tràcia( actual Bulgària) el 1000 ac. segons el mite va néixer esclau però en realitat va néixer lliure però esdevingué un lluitador que va aprendre a lluitar en el camp de batalla format part del exercir romà.
Espàrtac es negà a atacar al seu propi poble, com roma no volia deixar-lo escapar perquè havia estat format pel exercir romà el van vendre a ell i a la seva dona com esclaus com càstig per intentar desertar.

Espàrtac inicià una revolta d’esclaus perquè la duresa amb la que eren tractats els esclaus a Roma anava en augment. Els esclaus per als romans eres coses no persones.
Un gladiador amb ell qual Espàrtac va establir Vincle especial. els dos preparen un pla per matar als guàrdies, buscaven revenja. Van fugir 74 homes que van passar de ser esclaus a ser fugitius.
Es van dirigir cap al Vesuvi passant pel sud d’italià robant aliments, roba… per poder sobreviure.
A les gelateres del vesubi el senat s'informà de la noticia però no la considera tan important com per actuar però finalment es reuneix una milícia dirigida per un oficial desconegut anomenat Glader per lluitar contra els gladiadors. Les milícies bloquegen l’única forma d’escapar-se però per la nit els gladiador aprofitant de que la majoria de soldats estan dormint s’apoderen del campament. en aquest moment es quan passa de ser una fuga a una rebel•lió. aquesta rebel•lió de esclaus s’espandeix pel sud d’Itàlia. Espàrtac com a líder del esclaus fugitius decideix organitzar una campanya de guerrilles. Espartes s’havia format en l’exèrcit roma i aquests tenien forma de lluitar i Espàrtac s’havia els seus punts dèbils. La tàctica que va utilitzar va ser lligar cadàvers a estaques i així aquets semblaven persones mentre que els gladiadors y la resta d’esclaus estaven amagats. A poc a poc Espartes s’anava fent més fort però pot ser no lo suficient com Roma. El grup ha passat de estar format per 74 gladiador a 100.000 persones que aspiraven a la llibertat.
L’objectiu t’espartes es tornar al seu lloc d’origen creuant els Alps.
Crixus i Espàrtac s’enemistaren perquè crixus va liderar a tots aquells esclaus que no volien fugir sinó de lluitar.
Crixus abandona a Espartes i l’exèrcit es divideix en dos mentre que roma envià dos exercits.
Crixus es assassinat y Espàrtac venja la seva mort, fet no esperat pels romans.
quan arriben noticies de que es dirigeix al sud , molts esclaus s’uneixen a Espartes i en el senat arriba el terror.
Marc Licini Cras era el ciutadà més ric del sud Roma ja que te moltes propietats privades dels condemnats , suborna als altres politics i aixó el fa molt important. Roma acut a ell per vèncer a Espartes.
Cras uneix 6 lesions del senat més 4 legions comprades per ell.
El nou objectiu d’Espàrtac es arribar a Sicília on no arriba la llei romana però es enganyat per Cras.
Espartes demostra el seu despesi a roma mitjançant la crucificació d’un romà.
Espàrtac esta atrapat, l’únic que por fer es intentar matar a Cras però en el intent Espartes mort.
Finalment cras intenta demostrar a Roma el seu poder crucificant a 6.00 esclau al llarg de la via Apia.


Nuria Díez García
1r Baxillerat C

Gemma ha dit...

Fantàstic, David! Sintètic, clar i concís! Feliciter!

Gemma ha dit...

Força bé, Nuria! Com a crítica constructiva dir-te que el noms propis van en majúscula i recorda que "Espartaco" en català és Espàrtac. Pel que fa a la resta del treball has fet molt bona feina!

Mireia ha dit...

Espàrtac va néixer a Tràcia cap al 113 a. C, va ser un soldat de l'exèrcit roma, els homes de baixa condició que volien sortir endavant acabaven servint a l' exèrcit romà. Espàrtac va ser un d'aquests homes, va ser entrenat segons les tàctiques militars romanes de l'època. Aquella circumstància seria clau en el seu futur i també en la seva destinació: obligat a lluitar contra el seu propi poble, mes tard va ser capturat, i tant ell com la seva dona van ser venuts com esclaus.
Espartac es revoltà contra Roma per les dures condicions en que tractaven als esclaus.
Al sud d'Itàlia va començar a ser entrenat com a gladiador, allà va arribar a establir algunes amistats entre elles la del gal crixus (que mes tard s'enemistaren ja que aquest el desobeeix.) Entre tots van decidir que no podien seguir sent esclaus més temps. Amb unes improvisades armes Espàrtac i els seus companys van acabar amb els guàrdies i van fugir cap al mont Vesubi.
Marc Licini cras va ser un polític ambiciós que necessitava acabar amb la revolta per aconseguir els seus propòsits dins la República, era un home ric i, per tant, patrici i optimat, que pretenia ser dictador. Va formar el primer triumvirat amb Cèsar i Pompeu .
Espàrtac volia arribar a Sicília, perquè allà no hi arribava la llei romana i podria reclutar mes homes. Però en arribar a l'estret que separava l'illa de la Península Itàlica, va ser aturat per Marc Licini Cras el va acorralar amb un exèrcit d'uns 70.000 homes.
Espàrtac va morir a la batalla prop del riu silarus y la represàlia dels romans va ser molt cruel: 6.600 seguidors d'Espàrtac foren crucificats al llarg de la Via Àpia.

Mireia Carabaca Triano

Gemma ha dit...

Núria et alteri discipuli! Espàrtac va néixer l'any 1000 aC? Compte!

Gemma ha dit...

Força bé, Mireia! Compte amb els noms propis! Recorda que van amb majúscula.

Lidia Uclés Herrera ha dit...

Espàrtac va néixer a l’actual Bulgària a Tràcia en el 113 a.C, Espàrtac es va allistar a l’exèrcit Roma, el mite ens recorda que Espàrtac va néixer d’una família esclava, però no era així, ell era un home lliure. Espàrtac coneixia el sistema dels romans per què havia sigut un soldat Romà, aquest li van mana que lluites contra el seu poble i ell es va negar , per això, va ser un deserto i el van castiga. El càstig va ser fer-lo esclau junt la seva dona. Normalment quan una persona no cumplia amb els seus deures el feien esclau, però a Espàrtac al van mana dins d’una cela, l’entrenaven per ser gladiador.
Crixus era un altre gladiador , el qual va mantenir una amistat amb Espàrtac, ja que compartien el menjar, l’entrenament etc. Espàrtac s’enemista amb Crixus per què pretenien originar un pla per a sotmetre als guàrdies, volien venjança per poder escapa. Marc Licini Cras era el ciutadà més ric de Roma, ell podia fer el que volgués amb la gent del seu voltat, ja que era una persona molt poderosa. Podia posar trampes,suborna a altres polítics i això li va fer molt important.
Espàrtac intenta fugi de Roma per ser lliure definitivament, junt amb Crixus i els altres gladiadors, Espàrtac crea un gran exercit, el qual, lluita amb soldats romans que Cras manava per impedí la fugida del exèrcit d’Espàrtac .
Crixus el company d’Espàrtac traeix al seu company i una gran part de l’exèrcit se’n va amb ell. Els dos grups es separen, Espàrtac vol anar cap a la seva terra per se lliure i Crixus va en un altre direcció. Cras envia dos exercits de soldats, un per Crixus i un altre per Espàrtac. Crixus es derrotat per els soldats en canvi Espàrtac no. Espàrtac esta molt afligit per la pèrdua del seu company, i canvia el seu rom s’encamina a Roma on esta l’enemic, Espàrtac volia arriba a Sicília perquè allà no hi arribava la llei romana i podia resituar-se i reclutar mes homes.
Però quan va arribar a Sicília una de les illes de la Península Itàlica es va adonar que els vaixells que havien arquilat, no podien travessar-lo, era una mena de trampa. A l ‘estret de l’illa li esperava Marc Licini Cras amb un mon d’homes que van retenir a Espàrtac, i van atacar contra ell,l’exèrcit d’Espàrtac va intentar lluita contra l’exèrcit Roma però va ser impossible. I van derrotar a Espàrtac i el seu exercit.

montsell ha dit...

Espàrtac, era un soldà del exercit romà, va néixer cap al 113 a.C lliure, encara que més tard esdevingué esclau, ell va ser nombrat esclau pel fet de que va desertar de l’exèrcit romà, per que li havien demanat que lluités contra la seva terra, i ell es va negar a fer-ho. Ja com a esclau, va ser portat cap a Roma, dins de Roma, es traslladat a Càpua on va ser venut com Gladiador i com a tal entrenar. Es allà on coneix a Crixus, un gal també gladiador, amb el que estableix un vincle especial. Una nit, mentre sopaven, van planejar fer una fuga per tal d’escapar, així que es van revoltar utilitzant totes les armes improvisades que hi trobaven. Tots els esclaus, es fugen, en direcció al camp. Mentre continuaven amb la fuga els gladiadors, van decidir nomenar a un home com el seu líder i aquest no va ser un altre que Espàrtac. La seva única intenció de la seva revolta era tornar al seu lloc d’origen i tornar a ser-hi un ciutadà lliure. Ja amb un líder, havien de preocupar-se per subsistir així que van viatjar cap al sud d’Itàlia, més concretament a al Vesubi. Però quan a Roma se’n assabenten de la seva fuga, preparen a un exèrcit per atrapar-los però crean un pla, i es per la nit quan decideixen atacar-los, els guanyen, si no que es converteix en una rebel•lió. Quan molts dels esclaus presoners dels seus amos, s’assabenten del que ha fet Espàrtac decideixen fer el mateix i s’escapen conjuntament. Cada cop van arribant més reforç per Espàrtac. Però els esclaus del exèrcit de Espàrtac, ja no volen fugir, si no lluitar, la qual cosa fa dividir l’exèrcit, l’altre grup, era liderat per Crixus, , doncs Crixus s’enemistà amb Espàrtac.
Com a resposta de Roma, envia dos exèrcits per separat, i l’altre exèrcit lluita contra Crixus. L’exèrcit pot amb Crixus i el maten, així doncs Espàrtac decideix continuar fent front. Guanya als dos exèrcits i decideix continuar amb la seva fuga de Roma, però es produeix una divisió del seu exèrcit, per que els esclaus no volien fugir, si no sacsejar les terres riques dels amos. Es així com Espàrtac, decideix continuar i no separar-se del seu exèrcit. I viatgen cap a Roma, allà, la ciutat comença a sentir por per l’arribada del exèrcit, però Marc Licini Cras, l’home més ric de Roma, aprofita aquesta ocasió per plantar-li cara a Espàrtac, però aquest vol fugir cap a Sicília per que es un país de bandits on no hi arriba la llei romana, però no arribà per que són enganyats. A la lluita final contra Cras, acaba perdent, i sent assassinat.

Roser ha dit...

Espàrtac va ser un assassí sanguinari però alhora un geni tàctic impulsat per la fúria. Era un home de Tràcia, pertanyent a l’actual Bulgària. Va esdevenir esclau de Roma degut a que va negar-se a atacar al seu propi poble.
Espàrtac fou format com a gladiador per combatir i d’aquesta manera entretenir als seus senyors. Això ho feia juntament amb una altre serie de gladiadors. En aquell període conviví i conegué un gladiador anomenat Crixus, amb el qual establí un víncle especial. Van planejar una fugida atacant els guardiants i ho van aconseguir. Espàrtac es va revoltar contra Roma pel fet de qué buscava venjança i desitjava la seva llibertat absoluta, també volia tornar a la seva pàtria. Coneixía perfectament la tàctica de Roma ja que ell havía estat soldat de l’exèrcit romà, era conscient de tots els seus punts forts i les seves debilitats.
Quan tots dos van escapar amb els demés esclaus Espàrtac va ser nomenat líder, pero arribà un moment en què sorgí una facció dicident liderada per Crixus, el qual s’enemistà amb Espàrtac perque no buscaven el mateix objectiu i l’abandonà. Veient aquesta situació d’atac els homes poderosos temeren un avenç cap a Roma. Llavors, per solucionar-ho van acudir a l’home i ciutadà més ric de Roma. Aquest era Marc Licini Cras, el qual comprà sis legions ademés de les que li havíen otorgat per donar fi a la revolta que s’estava ocasionant. Per un cantó Crixus fou derrotat. D’altre banda Espàrtac seguí en peu i es proposà anar cap a Sicília, país dels bandits on no arribava la llei romana. Allà podría reagrupar-se, recular gent i preparar-se per desafiar a Cras.
Finalment, Espàrtac fou derrotat per la superació del nombre de soldats romans en comparació amb els nombre d’antincs esclaus.

nuria diez ha dit...

Gemma a la tercera va la vençuda!
adéu

Espàrtac va néixer en Tràcia( actual Bulgària) el 113 ac. Segons el mite va néixer esclau però en realitat va néixer lliure però esdevingué un lluitador que va aprendre a lluitar en el camp de batalla formant part del exèrcit romà.
Espàrtac es negà a atacar al seu propi poble, com roma no volia deixar-lo escapar perquè havia estat format pel exèrcit romà el van vendre a ell i a la seva dona com esclaus com a càstig per intentar desertar.

Espàrtac inicià una revolta d’esclaus perquè la duresa amb la que eren tractats els esclaus a Roma anava en augment. Els esclaus per als romans eres coses no persones.
Un gladiador amb qui Espàrtac va establir un vincle especial. Els dos van preparar un pla per matar als guàrdies, buscaven revenja. Van fugir 74 homes que van passar de ser esclaus a ser fugitius.
Es van dirigir cap al Vesuvi passant pel sud d’italià robant aliments, roba… per poder sobreviure.
A les gelateres del Vesuvi el senat s'informà de la noticia però no la considerà tant important com per actuar però finalment es va reunir una milícia dirigida per un oficial desconegut anomenat Glader per lluitar contra els gladiadors. Les milícies van bloquejar l’única forma d’escapar-se però per la nit els gladiador aprofitant que la majoria de soldats estaven dormint s’apoderaren del campament. En aquest moment es quan el conflicte passa de ser una fuga a una rebel•lió. Aquesta rebel•lió d’esclaus es van expandir pel sud d’Itàlia. Espàrtac com a líder del esclaus fugitius decideix organitzar una campanya de guerrilles. Espàrtac s’havia format en l’exèrcit romà i aquests tenien forma de lluitar i per això Espàrtac s’havia els seus punts dèbils. La tàctica que va utilitzar va ser lligar cadàvers a estaques i així aquets semblaven persones mentre que els gladiadors i la resta d’esclaus estaven amagats. A poc a poc Espàrtac s’anava fent més fort però pot ser no lo suficient com Roma. El grup ha passat de estar format per 74 gladiador a 100.000 persones que aspiraven a la llibertat.
L’objectiu d’Espàrtac era tornar al seu lloc d’origen creuant els Alps.
Crixus i Espàrtac s’enemistaren perquè Crixus va liderar a tots aquells esclaus que no volien fugir sinó de lluitar.
Crixus abandonà a Espàrtac i l’exèrcit es divideix en dos mentre que roma envià dos exercits.
Crixus fou assassinat i Espàrtac venja la seva mort, fet no esperat pels romans.
Quan arriben noticies de que es dirigeix cap al sud , molts esclaus s’uneixen a Espàrtac i al senat arriba el terror.
Marc Licini Cras era el ciutadà més ric del sud Roma ja que tenia moltes propietats privades dels condemnats, subornava als altres polítics i això el fa molt important. Roma acut a ell per vèncer a Espàrtac.
Cras uneix 6 lesions del senat més 4 legions comprades per ell.
El nou objectiu d’Espàrtac es arribar a Sicília on no arriba la llei romana però es enganyat per Cras.
Espàrtac demostrà el seu desprestigi a roma mitjançant la crucificació d’un romà.
Espàrtac esta atrapat, l’únic que por fer es intentar matar a Cras però en el intent Espàrtac va morir.
Finalment Cras intentà demostrar a Roma el seu poder crucificant a 6.000 esclaus al llarg de la Via Apia.

Nuria Díez García
1r Baxillerat C

francesc t ha dit...

Espàrtac va néixer com un home lliure a Tràcia (actual Bulgària), un territori que es trobava en la frontera de l’Imperi Romà i, durant un temps, serví l’exèrcit romà. Però la sort li va canviar en el moment en què es negà a atacar el seu poblat, i des de llavors, es convertí en desertor fins que el van capturar i el van fer esclau a Itàlia (a 1000 km de la seva pàtria). Durant aquesta època, Espàrtac, va ser venut com a gladiador a Càpua, on va fer especial amistat amb Crixus, un gladiador gal. Però la dura situació en la que es trobaven es van veure obligats a revoltar-se contra els romans i aconseguint la seva llibertat. A partir d’aquest moment els setanta-quatre fugitius van reconèixer a Espàrtac com a llur líder i establiren una base a les muntanyes del Vesuvi. Roma, un cop assabentada de l’incident, envià un total de tres mil soldats (més aviat eren reclutes, no legionaris) comandats per un oficial desconegut, i tapar l’única sortida d’Espàrtac, però aconseguiren assaltar el campament romà i el van prendre. A partir d’aquí la fugida de setanta-quatre esclaus es transformà en una gran rebel•lió temuda per la mateixa Roma, sobretot, gràcies als anys en què Espàrtac va servir a l’exèrcit romà que li serviren per conèixer les seves tècniques de guerra. Al cap d’un any el seu exèrcit ja estava format per més de cent mil persones i l’únic objectiu que tenia era retornar els esclaus al seu lloc d’origen. Però, la gran habilitat que els va caracteritzar els va fer perdre la por i molts se’n refiaren massa, i aviat aparegué un grup dissident d’esclaus liderats per Crixus, el gladiador que va romandre al costat d’Espàrtac en la fugida, amb la intenció de quedar-se a Itàlia i lluitar contra Roma i, així, els dos grups es van separar. Aquesta pèrdua de nombre de guerrers els va resultar contraproduent ja que Roma posava en camí dos grans exèrcits per acabar amb la rebel•lió. Un d’ells va empènyer els soldats de Crixus cap a les muntanyes, a la costa est d’Itàlia on van ser derrotats fàcilment, i on Crixus va morir. L’altre s’uní al primer per derrotar Espàrtac, però primer combatí contra un i els esclaus van aconseguir fer-los retirar i posteriorment passà el mateix amb el segon. Tot aquell que se li posava davant a Espàrtac acabà morint fins que, finalment, arribà a la seva pàtria. Però el seu propi exèrcit, amb l’orgull de voler vèncer definitivament les tropes romanes, l’obligà a reprendre el camí i enfrontar-se a Roma. Marc Licini Cras, l’home més ric de Roma, aprofità l’oportunitat de poder adquirir poder, honor i estatus si aconseguia salvar Roma d’Espàrtac. Així doncs, es convertí en el cervell de la operació i comprà el seu propi exèrcit format per quatre legions donades per l’Estat i unes altres sis pagades per ell mateix. Abans de enfrontar-se amb Cras, Espàrtac va pretendre arribar a Sicília i reagrupar el seu exèrcit i preparar-lo per la batalla final. La illa no estava controlada per les lleis romanes i era un bon punt per entrenar el gran exèrcit que l’esperava, però ben aviat es va adonar que havia estat enganyat i que estaven acorralats. Tot i així no va mostrar temença, sinó menyspreu. Sabia que era gairebé impossible sortir victoriós i que sense la possibilitat de fugir, l’única opció era matar a Cras. D’aquesta manera seixanta mil esclaus van fer front a deu legions romanes i el resultat va ser la mort d’una massa d’esclaus. La revolta quedà esclafada i, Cras va voler mostrar a Roma el seu poder i va crucificar sis mil esclaus al llarg de la calçada més important de Roma, la Via Apia. Tot i ser derrotat per traïció, Espàrtac, va liderar la més gran rebel•lió i va desafiar el poder de Roma com a esclau convertit en home lliure.

Sara Serrano ha dit...

Espàrtac

Espàrtac va ser un soldat romà abans de passar a ser un esclau per part d’aquests. Tot i que molts mites afirmen que neix esclau, no es cert, Espàrtac neix lliure a la ciutat de Tràcia cap al 120 a.C.
Espàrtac va esdevingué esclau perquè no va voler atacar el seu propi poble des de l’exèrcit romà. Per aquest motiu va desertar, i el càstig pels desertors era la esclavitud. En aquest cas, la seva i la de la seva dona, de la qual desconeixem el nom. Tots dos van passar a formar part del mercat d’esclaus romà.
Espàrtac fou venut com a gladiador i s’instal·là en Càpua. Allí lluità contra altres com ell i es fer encara més violent i sanguinari. I aquest nou gladiador es va revoltar contra Roma perquè volia recuperar la seva llibertat i tornar a tots els esclaus a la seva terra d’origen.
Va tenir èxit en les seves campanyes de guerra perquè coneixia amb profunditat les tàctiques del exercit romà, del qual havia format part un temps abans. I així es com va passar un any fent escaramusses i evitant que els romans els matessin.

Llavors, va haver una confrontació d’idees entre Crixus i Espàrtac. Crixus liderà un grup de esclaus que tenen ànsies de matar romans, obtenir or i dones. Mentre que Espàrtac vol fugir dels romans i tornar a casa. Per aquest motiu l’abandonen, debilitant així l’exèrcit d’esclaus. I d’aquest fet va sorgir l’enemistat entre aquests dos homes.
Degut a la mort en combat de Crixus i pels enfrontaments amb l’exèrcit romà per part d’Espàrtac, els esclaus que liderà aquest no volen fugir sinó tot el contrari saquejar i matar romans a mans plenes. Per això Espàrtac cedeix i els condueix cap al sud d’Itàlia, cosa que fa preocupar els romans.

Els romans envien a derrotar aquest exèrcit d’esclaus a Marc Licini Cras. Aquest era el ciutadà més ric de Roma i va ser el que va poder comprar exèrcits per destruir als homes d’Espàrtac. L’únic que ell volia amb aquesta gesta era recollir l’honor i el poder de la victòria.
En aquest moment, Espàrtac sol veu com a solució arribar a Sicília on no arriba la llei romana i preparar un exèrcit per desafiar als romans. Però no arribà mai, perquè van ser enganyat i acorralat per Crac i els seus homes.

Finalment Espàrtac, cabdill de la revolta d’esclaus més important fou derrotat en la guerra contra Cras en la que morí, uns diuen que 30.000 i uns altres que 60.000 esclaus.

Sara Serrano

Elena ha dit...

Espàrtac va neixer sobre el 100 a.C a Tràcia i a diferencia del que diu la llegenda no va neixer esclau , si no que ho va esdevingué quan va desertar del execit romà per el fet de que aquests li van demanar que ataques el seu poble.
De fet va aprendre tota la táctica romana en aquell moment , ja que ell sobresalía per un poderós estratagema y cruel asáis que es va alistar perquè era lo típic del tracians pobre.Amb la seva dona van ser venuts a roma com simbol de prosperitat i obligats a moure’s a més de 30 km de la seva llar i perdent el control de la seva vida. En aquell moment va començar a lluitar a la arena per les seves capacitats apresses com a soldat romà el van fer el protagonista dels fets següents i en els que apareixerà Crixus , un dels més seguidors d’Espàrtac de procedencia gal.la .Van aconseguir alliberar-se de la pressó assassinant els guardies amb l’ajut de 74 presoners més amb el próposit de tornar al seu lloc d’origen pertal de ser lliure del tot.
Però les idees van cambiar i el grup es va dividir en dos per una part dirigits per Crixus per tal de quedar-se en Romà i continuar robant. EL altre cantó esta dirigit pero Espàrtac , però quan va morir Crix , aquest es dirigía cap a Sicilía per què sabía que allà no hi havia llei romana , però va haver de cambiar de direcció perquè la seva tropa volía continuar saquejant Roma. Aixa va trobar-se amb l’exercit de Marc Licini Cras , personatge més ric de la societat ya que compraba les propietats dels esclaus,va aprofitar la superioritat numérica per tal d’acabar amb la revolea y la vida d’aquest mite llatí.

tania ha dit...

Espàrtac va néixer a Tràcia, l’actual Bulgària, un territori inestable en la frontera del territori romà, habitat per tribus guerreres.
Es caracteritzava com un home sagnant i amb molta fúria, però amb molts coneixements tàctics. Espàrtac era lliure, i no com diu al mite que va néixer com esclau lluitant a la sorra, però es va veure obligat a allistar-se, ja que era un home pobre, a l’exercit romà i lluitar en camp de batalla com tot soldat romà, però ell es va negra a lluitar en contra dels seus i va desertar incomplint les lleis romanes. Roma no el deixaria anar i com a càstig, ell i la seva esposa, serien capturats com esclaus, on ni un ni l’altre eren propietaris de la seva pròpia vida. Des d’aquest moment Espàrtac es entrenat com a gladiador per lluitar i matar altres com ell.
En aquell lloc on residien els gladiadors, Espartac coneix a Crixus, un gladiador gal, amb qui té un vincle molt especial. Entre tots dos planifiquen un pla per sotmetre els guàrdies. Els gladiadors maten els soldats en una hora, ja que estan millors preparats en el combat cos a cos.
Gràcies a la seva participació en l’exèrcit esclau van saber com atacar l’enemic, ja que ell havia format part de l’exèrcit romà, per tant podia esbrinar com actuarien en contra seva, com pensaven, com s’organitzacen... L’objectiu d’Espàrtac era tornar al la seva llar, junt amb tots els seus seguidors que poc a poc van augmentant en nombre. Diuen que tots aquells que es van unir van intentar trobar una esperança de llibertat en Espàrtac i van ser: esclaus, gladiadors, alguns homes lliures i fins hi tot diuen que moltes dones i nens van participar en la marxa amb Espàrtac.
Però per culpa de totes les batalles guanyades i els grans èxits dels esclaus, es va originar un grup d’homes molt segurs de si mateixos que volien lluitar contra roma sense la necessitat de marxar a les seves terres, aquest grup d’homes estava liderat per Crixus. La desaprovació d’espartac va fer que aquest grup reduït, però potent, abandonés a Espàrtac.
L’exercit dirigit per Crixus no va durar gaire en el camp de batalla, van ser derrotats pel primer grup de romans. Per aquest motiu Esàpartac, com a venjança, va continuar lluitant i guanyant batalles amb més de 70.000 homes.
Aquestes ultimes intervencions van fer alertar Roma, ja que al principi no li donaven gaire importància, i un gran temor s’apoderava del grans governants de Roma.
Marc Licini Cras era l’home més ric de tota Roma i va iniciar un contraatac als esclaus amb la intenció d’aconseguir més poder i honor. El senat li atorgà quatre legions i sis més pagades per ell i així va reunir uns 60.000 soldats molt ben entrenats.
Espartac té intencions d’abandonar Roma i dirigir-se cap a Tràcia, però la majoria dels integrants del grup són atrets per la gran riquesa de Roma i es veu obligat a acceptar i continuar lluitant. Per preparar-se i desafiar l’exercit enemic vol aconseguir arribar a Sicília, però no arribaran mai.
Per aquest motiu Cras avança i bloqueja totes les sortides possibles als esclaus fins que els dos exercits comencen a lluitar, mentre Espàrtac intentava obrir-se camí cap a Cras es derrotat per l’esquena.
Cras, com humiliació, va crucificar a 6.000 esclaus en un carrer anomenat Via Apia.


Tania Sánchez n.30

laurichi26 ha dit...

Espàrtac va neixer a Tràcia el 100 aC aproximadament, l'actual Bulgaria. No va neixer sent esclau, si no que va ser lliure, per aixìo va decidir ser soldat romà. Un dia li van obligar ha atacar el seu poble i es va negar va fugir, mes tard va ser perseguit i va acabar esclavitzat, era gladiador.
En la seva trayectoria com gladiador va conèixer a Crixus, que era un esclau gal, del qual van matenir una relació.
Alla es van rebelar tots els gladiadors contra el soldats, a partir d'aquest moment va començar el pla d'Espàrtac.
Roma enviava tropes per derrotar a Espàrtac, però ell ja sabia la mentalitat d'un soldat romà perquè va lluitar al exercit romà, i sabia les devilitats del seu enemig.
Espàrtac derrotaba a totes les tropes que Roma li enviava,a més a més, els incitaba clavan a soldats romans en una creu de fusta. Amb aquest fet mostrava als romans totes les seves vistories i també tenia un significat de burla, ya que un exercit tan poderos com el de Roma fos derrotat per un esclaus. Però encara que Roma havia perdut moltes batalles mai es prenia seriosament el fet de que uns esclaus es revelesin.
Va arribar un moment que tots els esclaus de Roma van fuguir i es van anar amb Espàrtac, fins que van arribar a 2.000.
L'objectiu d'Espàrtac era poder arribar a la seva patria però el seu amic Crixus va decidir que havien de lluitar contra Roma i no fugir com pretenia Espàrtac. A partir d'aquell moment va haver dos divisions en els esclaus, uns a favor de quedar-se a lluitar contra Roma amb el cap Crixus, i altres de fugir amb Espàrtac.
Llavors Marc Licini Cras que era el ciutadà més ric de Roma, va parlar amb el Senat, van acordar atacar a Espàrtac amb quatre legions però Marc Licini Cras va comprar sis més. L'exercit de Crixus va ser derrotat amb la mort de Crixus.
A partir d'aquell moment Espàrtac sabia que les tropes anirien a buscar-ho, llavors va decidir anar a Sicília, territori ple de barbars i allà no arribaba la llei romana.
Per creuar l'estret va acordar anar en vaixell, però arribar allà s'anadonà que havia estat enganyat.
Mentrestant Marc avançava i Espàrtac no tenia escapatoria.
Espàrtac al veure que no podia fugir va decidir lluitar. Finalment el dia de la gran batalla Espàrtac va ser derrotat perque l'exercit romà era superior en numero de persones. En aquesta batalla Espàrtac va ser derrotat i va morir.




Laura Arnal Ferrer
1r Bachillerato C

Sheila Lay ha dit...

Espàrtac va ser un soldat romà que va nèixer el 113 aC, lliure fins que es va assabentar que havia d'atacar al seu propi poble. Al dessertar va ser esclavitzat com a gladiador a Capua, on va conèixer a Cruxis, un dels homes qui més tard va ser seguidor fidel d'Espàrtac.
Els gladiadors liderats per Espàrtac es van escapar matant a tots els soldats. Així Espàrtac es va revoltar contra Roma.
Totes les milícies enviades per a destruir-lo van ser derrotades per l'exèrcit d'esclaus, ja que cada vegada s'unien més persones i sobretot gràcies al coneixement d'Espàrtac de la tàctica i mentalitat de l'exèrcit romà, ja havia sigut un d'ells.
Els seu exèrcit arribava a les 100.000 persones, les quals eren preparades per l'únic objectiu dÈspàrtac, arribar al seu origen.
Però apareix un problema, l'exèrcit d'esclaus es divideix en dos amb Cruxis al cap davant d'un dels grups per la diferència d'ideals.
Les tropes romanes a aquest grup, i amb ells Cruxis. Espàrtac ple de rabia per la mort del seu amic mata a totes les forçes romanes que van contra ell. Marc Lacini Cras, l'home més ric de Roma gràcies a la compra i venda d'esclaus, és l'encarregat de liderar la contra ofensiva, envia a 6 legions romanes, es a dir, 60.000 soldats professionals.
Espàrtec no ataca a Roma, el seu objectiu ara és arribar a Sicília, on no arriba la llei romana i així poder ampliar el seu exèrcit d'esclaus. Però malauradament s'adona que amb els vaixells llogats aquest pla seria impossible.
Es troba acorralat, i no pot fer res més que intentar matar a Cras a la batalla final. Però eren 10 legions romanes contra 60.000 esclaus, una superioritat numérica que Espàrtec no va poder suportar. Així va acabar la batalla i amb ella la mort d'Espàrtec.

Sheila Lay Trujillo
1r Bat.C Núm: 15

Gemma ha dit...

Sheila,el treball està força bé. Però cal que tinguis cura de l'expressió i també de l'ortografia.
Recorda que el gladiador gal es diu Crixus i no Cruxis;el nom del general romà és Marc Licini Cras i per últim el nom del nostre heroi és Espàrtac i no Espàrtec com cites en el teu treball. Tret d'això, com ja t'he dit està bé.

Gemma ha dit...

Lidia, les respostes són les correctes, però cal que vigilis amb l'expressió i l'ortografia. Seria bo que fessis ús dels conectors, pronoms... Per tal de no repetir constantment els mateixos elements. Feliciter!

Gemma ha dit...

Montse, el teu treball està bé però cal que vigilis amb l'espressió. Recorda que entre subjecte i verb no es posa coma.
Compte amb l'asseveració que fas de Sicília país de bandits!

Gemma ha dit...

Roser, el teu treball és concís i està bé. Però, compte amb l'expressió "assassí sanguinari", ja que ben bé aquest no fou el seu paper, sinó d'un rebel que es revolta contra Roma.
Cal que vigilis amb l'ortografia, per exemple "conviví" per convisqué.

Gemma ha dit...

Feliciter Núria! Tant pel teu esforç com per les teves ànsies de superació. De tota manera, continua treballant l'expressió.

Gemma ha dit...

Molt bé, Francesc! La propera vegada sigues més concís.

Gemma ha dit...

Sara, força bé! Procura millorar l'expressió.

Gemma ha dit...

Tània, el resum està correcte. Però cal que vigilis amb les majúscules, l'expressió i sobretot amb l'ortografia. Ànims!

Gemma ha dit...

Laura, el resum és correcte. Però cal millorar força l'ortografia i l'expressió.
Per cert, qui va néixer el 100 aC fou Juli Cèsar.

Gemma ha dit...

Discipuli discipulaeque!

Aquesta pràctica que heu fet, ha estat positiva i estic contenta, però cal que us fixeu moltíssim en l'expressió. Aquesta facilita la claredat del missatge i sobretot poder entendre allò que dieu. També seria interessant la millora en l'aspecte ortogràfic. Ànims i molt bona feina!

Sheila Lay ha dit...

Gemma aquesta ha sigut l'activitat que més m'agradat de tot el curs, perquè el video ha estat interessantíssim i sempre va bé saber més coses sobre la història. Suposo que a base d'anar fent més treballs com aquests anirem millorant l'expressió. A partir d'ara ho guardaré tot sigui com sigui!! Gràcies!:)

Gemma ha dit...

Gratias tibi ago, discipula! Cal que us animeu força, perquè sou capaços de fer coses fantàstiques amb esforç, ganes i voluntat.
Aue!