Sant Jordi 2012

El curs passat, per aquestes dates, ens visitaren en Pau Xuriguera i la Fina Rico per parlar-nos de la vida i obra de Joan Baptista Xuriguera.

(Foto de Gemma Herrero, Gavà 2011)

La jornada fou emotiva i intensa, no sols per tot allò que vàrem aprendre, sinó per l'admiració que ens despertà aquest intel·lectual català que ha passat a la història de la llengua catalana per la seva obra didàctica Els verbs catalans conjugats (1972), malgrat haver conreat tots els gèneres literaris.

(Foto de Gemma Herrero, presentació de l'acte i lectura d'un poema)

Des d'aquest espai clàssic, voldria destacar el poema èpic Indíbil i Mandoni (Barcelona 1955) que explica la història de l'enfrontament entre els dos cèlebres cabdills ilergets amb els invasors romans. Cal destacar, però, que aquesta obra esdevingué cèlebre no sols per la metàfora de la resistència catalana contra la dictadura franquista, sinó també per l'acurada bibliografia que va fer servir: Tit Livi, Corneli Nepot, Polibi, Tucídides... A més, també conreà el teatre amb peces de caire clàssic com: Aníbal (1957) i Lucrècia (1958). 

Avui, en la Diada de Sant Jordi, us vull felicitar amb el poema LA ROSA, extret del recull poètic L'horta daurada, que recull un total de quaranta-nou poemes redactats entre 1946 i 1983.

LA ROSA

III

Rosa roja que respires

l'aire càlid del carrer, 

i sense parlar regires

el pensament més sincer.

Esclatant font de tendresa, 

símbol de goig i d'enyor,

sempre prop de la bellesa

i cantant sempre l'amor.

Jo t'he vist rient joiosa

a la boca d'un donzell

i dansant capriciosa

enmig d'un bonic pomell.

Jo t'he vist als dits estreta

d'un jove vençut i las,

esfullant-te, mig desfeta,

llençant perfums al teu pas.

Jo t'he vist triomfadora,

roja de sang i carmí, 

encenent, abrasadora, 

la mirada d'un fadrí.

Rosa tendra, favorita,

símbol de desigs pregons,

dolça beutat infinita,

rosa de grans passions.

Em domines la paraula

amb els teus accents quiets,

et tinc damunt la taula

sense conèixer qui ets.

(Barcelona, 7 octubre 1963)

(Foto Gemma Herrero, Pau Xuriguera i Fina Rico)

(Foto Gemma Herrero, Fina Rico explicant l'exposició itinerant)

(

(Barcelona, 7 octubre 1963)

Llatinismes

 Ja que hi som a les acaballes del curs de 2n de Batxillerat, us deixo un vídeo sobre llatinismes del programa televisiu Saca la Lengua. Aquest es va emetre a RTVE la passada tardor. Espero que us sigui d'una gran utilitat! 

Nou curs!

Saluete, discipuli discipulaeque!

Després d'un merescut descans, Ariadna reprèn el seu rumb amb nous alumnes i projectes: ampliar el blog Teseu , donar novament la benvinguda a la matèria de Cultura clàssica i sobretot valorar i participar en totes aquelles noves propostes que vagin sorgint per animar i dinamitzar les nostres classes.
Bon inici de trajecte i que les ganes d'aprendre sempre us acompanyin!

In itinere

La setmana passada celebràvem el comiat de 2n de Btx!
Celebració emotiva per a tots vosaltres. No sols per la fi d'una etapa escolar i formativa, sinó també pel futur que se us desvetlla a l'horitzó.

(Conferència de Llatí sobre La representació dels orígens de Roma a la història de l'art.)

( Universitat de Barcelona. 31 de gener)

Des d'Ariadna, us vull dedicar el poema, Ítaca, d'en Konstandinos P. Kavafis que és ple de referents clàssics.
Espero i desitjo que us acompanyin sempre i sobretot que hagin despertat en vosaltres l'espurna suficient per sentir-vos hereus i partíceps d'un gran patrimoni, el del món Clàssic.

Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixença.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereixis:
són coses que en el camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, ambres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

(Traducció de Carles Riba)

A vosaltres, discipuli discipulaeque!

Ilerda

De l'urbanisme d'Ilerda, d'època romana, no se'n sap gran cosa perquè ja havia estat habitat des de l'antiguitat. Però sabem que dins de la ciutat hi hagueren uner termes, de les quals tan sols s'ha excavat una part.
Així doncs, per a que us pugueu fer una idea us convido a que visualitzeu el següent vídeo del web Histotube, portal de vídeos d'història i patrimoni en català.

Bàrcino

En aquests dies de repàs per a la selectivitat, us proposo que visualitzeu aquests dos vídeos sobre Bàrcino i la seva necròpolis, coneguda com a via sepulcral. Us pot ajudar a entendre millor el traçat actual i les restes arqueològiques de la plaça Vila de Madrid.

Thermae

Viri romani in thermas frequenter ibant. Serui dominos saepe committebant et togas in apodyterio custodiebant. Primum Romani in tepidario sedebant atque in caldarium intrabant. Deinde serui dominorum terga cum oleo fricabant. In thermis sumptuosis bibliotheca etiam erat et Romani Graecorum et Romanorum poetarum libros legebant.

(Llatí 1, ed. Barcanova)

Els romans aprofitaven també les aigües termals per construir balnearis, on es guarien de certes malalties. Sabries dir quins establiments d'època romana encara es conserven a Catalunya amb aquesta funció? Què tenen en comú? En quin punt de la nostra geografia es troben?

Mitjançant el visionat d'aquests dos vídeos digues el nom dels diferents compartiments termals i especifica quin era el seu ús. Actualment, quina és la seva pervivència?