Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2n Batxillerat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2n Batxillerat. Mostrar tots els missatges

15 de gen. 2014

La ladrona de libros

Aquests dies, a classe, hem parlat de la importància de la literatura, de l'hàbit de la lectura, d'alimentar el nostre esperit, d'eixamplar horitzons, punts de vista...  En definitiva LLEGIR! 
Jorge Luis Borges deia: "Los libros son las alfombras mágicas de la imaginación". 


Darrerament ens costa activar-la, ja que tot és massa visual i immediat. Però els llibres ajuden a pensar i tenen la gran capacitat de portar-nos ben lluny, com Ulisses cercant la seva estimada Ítaca.

I vet aquí, que des del passat 10 de gener als cinemes de casa nostra podem veure La ladrona de libros. Novel·la de Markus Zusak.

Per tal d'anar fent boca us deixo el tràiler:



Us proposo que us engresqueu amb la seva lectura o bé visioneu el film i després en puguem parlar a classe. Estaria fantàstic que, com a comentari al blog, féssiu la vostra valoració un cop l'hagiu vist.
Encara som a temps de tornar-nos lletraferits!

Com a testimoni el poema Els Llibres per amics de la poetessa Joana Raspall, que ens deixà a les acaballes del 2013.


Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre.

Tot allò que et donarà
no ocupa lloc, ni pesa,
t’abrigarà contra el fred
d’ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.




8 d’oct. 2012

La Sibil·la de Cumes

Les sibil·les eren profetesses que habitaven en coves i eren inspirades pel déu Apol·lo. El cert és que trobem sibil·les en diverses cultures de la Mediterrània.
Al sud d'Itàlia, tenim la sibil·la de Cumes que anunciava els oracles en una gruta. 

(Sibil·la de Cumes, Michelangelo)
En un passatge de l'Eneida, Virgili ens narra la visita d'Eneas a la sibil·la de Cumes per demanar-li consell sobre el seu futur.

"Amb aquestes paraules suplicava i abraçava els altars, quan la profetessa començà a parlar així: "Nascut de la sang dels déus, troià fill d'Anquises, és fàcil la baixada cap a l'Avern: les portes del negre Dis són obertes nit i dia, però desfer el camí i tornar a sortir als aires de dalt, això és el difícil, això és el penós. Pocs ho han aconseguit, fills de déus a qui estimà l'equànime Júpiter o a qui un coratge ardent enlairà fins als astres. Tot l'espai central és ple de boscos, i els envolta el Cocit lliscant amb les seves negres sinuositats. Però, si tan gran és el desig en el teu cor, si tan gran és el deler de travessar dues vegades la llacuna Estígia, de veure dues vegades el negre Tàrtar, si tens ganes de lliurar-te a una tasca insensata, escolta què et cal acomplir prèviament. En un arbre ombrívol s'hi amaga un branquilló que és d'or, tant les fulles com la flexible tija, consagrat a la Juno subterrània; tot el bosc el tapa i les ombres el tenen reclòs en valls obscures. Però no és possible de penetrar en les profunditats de la terra si abans no has arrencat de l'arbre aquest brot de fulles d'or. Aquesta és l'ofrena particular que la bella Prosèrpina té ordenat que li sigui presentada (...). Digué, tancà els llavis i emmudí." 
VIRGILI, Eneida, VI vv.126-156 (trad. de Joan Bellès)

Un cop llegit aquest fragment de l'Eneida respon les preguntes següents:

1) Sabries dir què és l'Avern?

2) Qui és Dis?  

3) Què creus que és el Cocit? I la llacuna Estígia?

4)  Què és el Tàrtar? Amb què se l'ha confós sempre?

5) Esbrina quina deessa s'hi identifica amb l'epítet la Juno subterrània?

També Ovidi, en el llibre XIV de les Metamorfosis, ens explica la visita d'Eneas a la sibil·la.

"Després de passar de llarg aquest país i de deixar enrere els murs de Partènope a la dreta i el sepulcre del fill d'Èol, el músic, i les terres plenes d'aiguamolls a l'esquerra, va penetrar en les costes de Cumes i en l'antre de la Sibil·la de llarga vida per suplicar-li que li permetés endinsar-se en l'Avern per anar a trobar l'esperit del seu pare. Ella, després de mantenir durant molt de temps la mirada fixa a terra, la va alçar i, posseïda pel déu, va dir finalment: "Demanes molt, home il·lustre per les teves gestes; la força del teu braç ha quedat provada enmig de les armes, i la teva pietat filial enmig de les flames. Però no tinguis por, troià; obtindràs el que demanes i amb el meu guiatge veuràs els estatges de l'Elisi, el darrer reialme de la humanitat i l'ombra del teu pare estimat; no hi ha cap camí inaccessible al valor". Això va dir. Li va mostrar una branca resplendent d'or en el bosc de la Juno de l'Avern i li va manar d'arrencar-la del tronc. Eneas va obeir i va poder veure els dominis de l'Orc terrible, els seus avantpassats i l'ombra del vell i noble Anquises; va assabentar-se també de les lleis d'aquelles regions i dels perills a què hauria de fer front en noves guerres. Després, mentre caminava amb passos cansats pel camí de retorn que se li obria al davant, va alleugerir la seva fatiga conversant amb la guia de Cumes." (Trad. de Ferran Aguilera i Puentes)

Tot seguit, respon també aquestes preguntes:

1) A quina ciutat es refereix Ovidi quan diu: "(...) i de deixar enrere els murs de Partènope(...)".

2) Qui és el fill d'Èol, el músic?

3) Què són els estatges de l'Elisi?

4) A qui es refereix Ovidi quan parla de la Juno de l'Avern

5) Qui és l'Orc? Amb què se'l identifica?

6) Quines similituds hi veus entre els dos textos? Hi ha cap diferència important? 

7) Quina relació hi ha entre la llegenda de Tarquini el Superb i la Sibil·la de llarga vida que ens diu Ovidi? Potser, t'ajuda el següent enllaç de La cinta de Níke.


 

22 d’abr. 2012

Llatinismes

 Ja que hi som a les acaballes del curs de 2n de Batxillerat, us deixo un vídeo sobre llatinismes del programa televisiu Saca la Lengua. Aquest es va emetre a RTVE la passada tardor. Espero que us sigui d'una gran utilitat! 

4 de juny 2011

In itinere

La setmana passada celebràvem el comiat de 2n de Btx!
Celebració emotiva per a tots vosaltres. No sols per la fi d'una etapa escolar i formativa, sinó també pel futur que se us desvetlla a l'horitzó.

(Conferència de Llatí sobre La representació dels orígens de Roma a la història de l'art.)

( Universitat de Barcelona. 31 de gener)


Des d'Ariadna, us vull dedicar el poema, Ítaca, d'en Konstandinos P. Kavafis que és ple de referents clàssics.
Espero i desitjo que us acompanyin sempre i sobretot que hagin despertat en vosaltres l'espurna suficient per sentir-vos hereus i partíceps d'un gran patrimoni, el del món Clàssic.

Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixença.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereixis:
són coses que en el camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, ambres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

(Traducció de Carles Riba)

A vosaltres, discipuli discipulaeque!

31 de maig 2011

Ilerda

De l'urbanisme d'Ilerda, d'època romana, no se'n sap gran cosa perquè ja havia estat habitat des de l'antiguitat. Però sabem que dins de la ciutat hi hagueren uner termes, de les quals tan sols s'ha excavat una part.
Així doncs, per a que us pugueu fer una idea us convido a que visualitzeu el següent vídeo del web Histotube, portal de vídeos d'història i patrimoni en català.


29 de maig 2011

Bàrcino

En aquests dies de repàs per a la selectivitat, us proposo que visualitzeu aquests dos vídeos sobre Bàrcino i la seva necròpolis, coneguda com a via sepulcral. Us pot ajudar a entendre millor el traçat actual i les restes arqueològiques de la plaça Vila de Madrid.




26 de gen. 2011

Tit Livi: Ab Urbe Condita Liber I


Atès que el proper 31 de gener assistirem a la conferència de Llatí sobre La representació dels orígens de Roma a la història de l'art, us deixo un petit tast del pintor francès Jacques-Louis David (1748-1825) que representà, entre d'altres, el Jurament dels Horacis i el Rapte de Les Sabines.

Edu3.cat

Són molts els pintors i escultors que s'han inspirat en alguns passatges històrics narrats al Liber I de Ab Urbe Condita.
Amb motiu de la conferència del proper dilluns, et proposo que cerquis a internet pintures o bé escultures que tractin els relats mítics que estem llegint.
Per realitzar la teva recerca fes ús dels enllaços que ens proposa el web Labyrinthus en l'apartat laberint d'internet: museus.

Aquesta activitat caldrà presentar-la després d'haver comentat els continguts de la conferència.

Recordeu que la feina no s'ha de deixar al blog, sinó a l'adreça e-mail de la matèria de Llatí. És important que tingueu cura de l'ortografia, expressió...

Fortuna fortes iuuat!


18 de maig 2010

Emerita Augusta

Emerita Augusta fou fundada pels romans, el 25 aC, amb veterans "ueterani emeriti" de les guerres càntabres, amb el nom d'Emerita Augusta i amb categoria de colònia.
Fou capital de la província de Lusitània i esdevingué una de les ciutats més grans de la Hispània Romana. Tingué el seu màxim esplendor a l'època de Trajà (s.II dC) i posteriorment amb Dioclecià (s.III dC).
Es mantingué important durant l'època visigòtica i perdé categoria de centre urbà destacat amb la invasió islàmica. Conserva, del seu destacat paper urbà antic, un notable conjunt de monuments romans. Hi destaquen el teatre (el més ben conservat de la Hispània Romana, bé que força refet), l'amfiteatre, que figura entre els més grans del món antic, el circ, diverses cases amb mosaics i altres vestigis arquitectònics. En procedeix una notable col·lecció d'escultura romana, en bona part conservada al Museu Arqueològic de la ciutat.

Com a complement de tot el que vàrem comentar a classe us deixo aquests dos vídeos.
Un parla de la situació d'Emèrita Augusta: fundació, ubicació, monuments principals... i l'altre, mentre explica la història de la ciutat, ens ofereix els monuments tal i com es troben a l'actualitat.





10 de maig 2010

Els ordres arquitectònics a Roma

En els darrers dies, hem estat treballant sobre les diferències entre el temple grec i romà. Avui, però, et proposo endinsar-te en els ordres arquitectònics. Som-hi!
A més a més dels ordres arquitectònics emprats pels grecs, els romans feren ús de l'ordre toscà i del compost.



L'ordre toscà és semblant al dòric, però no té estries al fust i la columna. Mentre que l'ordre compost és una derivació de l'ordre corinti, tant en les seves proporcions com en la seva ornamentació. Però es diferencia per la major importància de les volutes del capitell.
En algunes contruccions romanes, els ordres arquitectònics es presenten sobreposats en els diferents nivells. Generalment, l'ordre dòric o toscà al pis inferior, a continuació el jònic i en un nivell superior, el corinti.

Un cop estudiats els diferents ordres realitza els exercicis següents del web EVphorVia:

a) Els edificis de culte: els temples.
b) Els ordres arquitectònics.



20 d’abr. 2010

Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco

Com a complement als aspectes explicats a classe, us deixo aquest vídeo que us pot ajudar força.

És important per al vostre estudi l'ordre següent:

1) Contextualització històrica.
2) Quines eren les dues finalitats que perseguia Roma amb la fundació de Tàrraco.
3) De qui rebé el nom de colònia.
4) Qui li va concedir el nom de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco, i a la vegada li donà el títol de capital de la província imperial Tarraconense.
5) Estructura de Tàrraco: part alta ( les tres terrasses) i part baixa.
6) Edificis de Tàrraco: administratius, d'espectacles...
7) Edificacions fora del recinte urbà antic. Per exemple: l'arc de Berà, la vil·la dels Munts, el mausoleu de Centcelles, l'aqüeducte de les Ferreres, la pedrera del Mèdol, la Torre dels Escipions...

Aquestes pautes caldria que us ajudessin a fer un bon resum dels aspectes més importants. No oblideu que heu de ser concisos, però clars.


13 d’abr. 2010

Ovidi: Les Metamorfosis

Ovidi nasqué en el moment de major esplendor de la cultura i civilització romana, l'època d'August. Però mai formà part del cercle literari de Mecenas, sinó que es vinculà al cercle literari de Marc Valeri Messala Corví.
La major part de les seves obres pertanyen al gènere elegíac, tot i que també escrigué poesia èpica: les Metamorfosis i els Fastos.
Les Metamorfosis, acabat l'any 7 dC poc abans del seu desterrament, és un conjunt de quinze llibres, escrits en hexàmetres, on l'autor presenta més de dues-centes cinquanta narracions mitològiques que se succeeixen en el temps des dels orígens del món fins a la transformació de Juli Cèsar en estel.
La pervivència de les Metamorfosis no sols es troba en el pla literari com ara Petroni, Apuleu, Ausiàs March, Dante, Boccaccio, Shakespeare, Garcilaso de la Vega... sinó també en les arts plàstiques com ara sarcòfags, pintures, escultures... Molts artistes, però, la consideren com la Bíblia, atès que els ha permès plasmar la sensualitat, despietat... dels mites clàssics.

Amb aquestes pinzellades generals i tot l'après i estudiat a classe, ens disposem a endinsar-nos en la lectura de les diferents transformacions (Deucalió i Pirra, Dafne, Faetont, Píram i Tisbe i Aracne) seleccionades per a la prova de selectivitat d'enguany i que al llarg d'aquests dies anirem comentant i estudiant.
A més, us proposo cercar diferents pintures o escultures que estiguin relacionades amb dites transformacions. Per fer-ho heu d'emprar els webs següents: insecula.com i mites, art i literatura.

Per exemple, el mite de Dafne de John William Waterhouse: