La ladrona de libros

Aquests dies, a classe, hem parlat de la importància de la literatura, de l'hàbit de la lectura, d'alimentar el nostre esperit, d'eixamplar horitzons, punts de vista...  En definitiva LLEGIR! 

Jorge Luis Borges deia: "Los libros son las alfombras mágicas de la imaginación". 

Darrerament ens costa activar-la, ja que tot és massa visual i immediat. Però els llibres ajuden a pensar i tenen la gran capacitat de portar-nos ben lluny, com Ulisses cercant la seva estimada Ítaca.

I vet aquí, que des del passat 10 de gener als cinemes de casa nostra podem veure La ladrona de libros. Novel·la de Markus Zusak.

Per tal d'anar fent boca us deixo el tràiler:

Us proposo que us engresqueu amb la seva lectura o bé visioneu el film i després en puguem parlar a classe. Estaria fantàstic que, com a comentari al blog, féssiu la vostra valoració un cop l'hagiu vist.

Encara som a temps de tornar-nos lletraferits!

Com a testimoni el poema Els Llibres per amics de la poetessa Joana Raspall, que ens deixà a les acaballes del 2013.

Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre.

Tot allò que et donarà
no ocupa lloc, ni pesa,
t’abrigarà contra el fred
d’ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.

Sant Jordi 2012

El curs passat, per aquestes dates, ens visitaren en Pau Xuriguera i la Fina Rico per parlar-nos de la vida i obra de Joan Baptista Xuriguera.

(Foto de Gemma Herrero, Gavà 2011)

La jornada fou emotiva i intensa, no sols per tot allò que vàrem aprendre, sinó per l'admiració que ens despertà aquest intel·lectual català que ha passat a la història de la llengua catalana per la seva obra didàctica Els verbs catalans conjugats (1972), malgrat haver conreat tots els gèneres literaris.

(Foto de Gemma Herrero, presentació de l'acte i lectura d'un poema)

Des d'aquest espai clàssic, voldria destacar el poema èpic Indíbil i Mandoni (Barcelona 1955) que explica la història de l'enfrontament entre els dos cèlebres cabdills ilergets amb els invasors romans. Cal destacar, però, que aquesta obra esdevingué cèlebre no sols per la metàfora de la resistència catalana contra la dictadura franquista, sinó també per l'acurada bibliografia que va fer servir: Tit Livi, Corneli Nepot, Polibi, Tucídides... A més, també conreà el teatre amb peces de caire clàssic com: Aníbal (1957) i Lucrècia (1958). 

Avui, en la Diada de Sant Jordi, us vull felicitar amb el poema LA ROSA, extret del recull poètic L'horta daurada, que recull un total de quaranta-nou poemes redactats entre 1946 i 1983.

LA ROSA

III

Rosa roja que respires

l'aire càlid del carrer, 

i sense parlar regires

el pensament més sincer.

Esclatant font de tendresa, 

símbol de goig i d'enyor,

sempre prop de la bellesa

i cantant sempre l'amor.

Jo t'he vist rient joiosa

a la boca d'un donzell

i dansant capriciosa

enmig d'un bonic pomell.

Jo t'he vist als dits estreta

d'un jove vençut i las,

esfullant-te, mig desfeta,

llençant perfums al teu pas.

Jo t'he vist triomfadora,

roja de sang i carmí, 

encenent, abrasadora, 

la mirada d'un fadrí.

Rosa tendra, favorita,

símbol de desigs pregons,

dolça beutat infinita,

rosa de grans passions.

Em domines la paraula

amb els teus accents quiets,

et tinc damunt la taula

sense conèixer qui ets.

(Barcelona, 7 octubre 1963)

(Foto Gemma Herrero, Pau Xuriguera i Fina Rico)

(Foto Gemma Herrero, Fina Rico explicant l'exposició itinerant)

(

(Barcelona, 7 octubre 1963)

Edificis de lleure: amfiteatre i circ

Al llarg de la lliçó d'avui, has pogut comprovar que l'amfiteatre era una construcció pública originària de l'arquitectura romana. En ella se celebraven tres tipus d'espectacles: els munera, les uenationes i les naumachiae.
Tot i que a vegades, de forma excepcional, es donaven les damnationes ad bestias. Espectacles extremadament cruels en què uns homes, indefensos, eren devorats per les feres. Normalment els feien en hores de poca assistència, al matí o a l'entreacte del migdia.

En parlar de l'amfiteatre, no puc evitar compartir amb vosaltres aquesta aquarel·la, Kolosseum und Forum Romanum (1835), de Rudolf Wiegmann, pintor i arquitecte alemany de transició entre el Classicisme i el Romanticisme.

Sempre m'ha impressionat! No sols pels matisos dels colors, sinó també per la majestuositat dels edificis clàssics en un ambient decadent, però alhora reivindicador d'un passat esplendorós i actual.

Com a activitat et proposo cercar pintures, gravats... dels períodes abans citats que hagin representat el famós Amfiteatre Flavi, anomenat Colosseum, inaugurat el 80 d.C amb una capacitat per a uns 50.000 espectadors.
Dimensions que has pogut captar en el vídeo que has visionat fa uns instants.

A més, sabries dir en quina població catalana es troba l'unic amfiteatre conservat? Quins altres es conserven a la resta de la Hispània romana? De quina època daten?

D'altra banda, el circ servia per a fer curses de cavalls i carros (bigae, trigae et quadrigae).

Segons Tit Livi (Ab Urbe Condita Liber I) Luci Tarquini Prisc fou l'artífex del primer circ creat a Roma: "Havent aconseguit allí un botí més gran que no havia estat la fama d'aquesta guerra, va celebrar uns jocs de circ més esplèndids i més ben organitzats que els que havien fet els reis anteriors. (...) Els jocs van consistir en curses de cavalls i combats de púgils, portats sobretot d'Etrúria". (Traducció de Bàrbara Matas, ed. La Magrana)

El llibre Grecs i Romans (ed. Alhambra Longman, 1989) recull que: (...)Els jocs circencs, a més a més d'oferir un espectacle de dotze carreres o de totes les que es podien fer durant la claror del dia, eren la base sobre la qual es feien apostes que recaptaven molts diners. Per culpa d'aquestes apostes uns s'enriquien i d'altres s'arruïnaven. Segons afirma Ovidi a Amores 3, 2, 69-73.
"Desgraciat de mi, gira la meta amb corba massa oberta. Què fas? El qui et segueix l'ha rasada de prop i et passarà al davant. Què fas, infeliç? Arruïnes els bons desitjos d'una noia: estira, si et plau, amb mà vigorosa les regnes de l'esquerra. Ben bé hem apostat per un inepte."

Fetes aquestes apreciacions et proposo, com a tasca, que observis aquest fragment de la pel·lícula Ben-Hur (1959) i que responguis a les preguntes següents:

• Quina funció tenen els set ous grossos de fusta o dofins?
• Quantes faccions o quàdrigues participen?
• Hi ha algun moment en què es produeixi el naufragium? En què consistia?
• El públic romà no era com els espectadors grecs que es deixaven endur pels valors autènticament esportius, com l'habilitat dels aurigues i la força dels cavalls, sinó que només reaccionava pel triomf o per la derrota. Abans de que acabi la cursa de carros, ja es fa pal·lès aquest detall?
• Esbrina de què tracta la novel·la de Lewis Wallace que inspirà aquest llargmetratge i fes un resum d'un mínim de quinze línies.
  

Aquesta tasca cal deixar-la a l'adreça de correu gmail de la matèria de Llatí. És important que tingueu cura de l'ortografia, expressió...

Tit Livi: Ab Urbe Condita Liber I

Atès que el proper 31 de gener assistirem a la conferència de Llatí sobre La representació dels orígens de Roma a la història de l'art, us deixo un petit tast del pintor francès Jacques-Louis David (1748-1825) que representà, entre d'altres, el Jurament dels Horacis i el Rapte de Les Sabines.

Són molts els pintors i escultors que s'han inspirat en alguns passatges històrics narrats al Liber I de Ab Urbe Condita.
Amb motiu de la conferència del proper dilluns, et proposo que cerquis a internet pintures o bé escultures que tractin els relats mítics que estem llegint.
Per realitzar la teva recerca fes ús dels enllaços que ens proposa el web Labyrinthus en l'apartat laberint d'internet: museus.

Aquesta activitat caldrà presentar-la després d'haver comentat els continguts de la conferència.

Recordeu que la feina no s'ha de deixar al blog, sinó a l'adreça e-mail de la matèria de Llatí. És important que tingueu cura de l'ortografia, expressió...

Fortuna fortes iuuat!

Activitats de lectura: Psique i Cupido

Ja portem dues setmanes gaudint d'aquest preciós conte d'Apuleu! Estem ben atrapats en la seva trama, personatges mitològics... És per això, que havent acabat el llibre IV us deixo la tasca següent:

1) Quina descripció de Psique havia arribat a les ciutats principals de l'Àsia Menor?

2) Què quedà ajornat per la bellesa de Psique?

3) Quin epítet rep Venus?

4) A qui es refereix quan diu: "(...) Endebades aquell pastor, la justícia i honestedat del qual va poder comprovar el gran Júpiter, em va preferir a dees tan importants pel meu aspecte excels.
De quin fet parla?
A continuació, cerca a internet una pintura o escultura que plasmi aquest passatge mitològic. Recorda d'anotar l'autor, època, estil, escola...
Per realitzar la teva recerca fes ús dels enllaços que ens proposa el web Labyrinthus en l'apartat laberint d'internet: museus o bé en l'apartat del laberint d'internet.

5) Com descriu l'autor a Cupido?

6) Explica què és un oracle i per què se'l relaciona amb el déu Apol·lo. Sabries dir quins són els seus atributs, identitat i símbols? Cerca a internet una escultura que els justifiqui (Fes ús dels enllaços proposats anteriorment).

7) A les acaballes del llibre IV, se'ns explica que: " Així, doncs, acabats amb gran tristor els rituals del casament fatal, tot el poble segueix l'enterrament de la morta en vida, i Psique, plorosa, és escortada no a les seves noces, sinó a les seves exèquies."
Ara que s'apropa la festa de difunts, 2 de novembre, cerca informació sobre el ritual d'un enterrament romà i exposa-ho en un mínim de quinze línies.

Recordeu que la feina no s'ha de deixar al blog, sinó a l'adreça e-mail de la matèria de Llatí. És important que tingueu cura de l'ortografia, expressió...

Fortuna fortes iuuat!

Psique i Cupido

"Erant in quadam ciuitate rex et regina..."
Així comença el conte de Psique i Cupido que omplirà les nostres sessions de lectura.

Per anar introduint l'obra, autor, època... cerqueu les dades següents:

1) Qui era Apuleu?
2) A quin gènere literari pertany l'obra que ens ocupa? De quina altra obra forma part?
3) Quin és el seu títol complet? De què tracta?
4) Com es diu el protagonista?
5) Què és una faula milèsia?

A continuació, fes un resum-introducció (150 paraules aproximadament) partint de la informació demanada en les preguntes anteriors.

Ovidi: Les Metamorfosis

Ovidi nasqué en el moment de major esplendor de la cultura i civilització romana, l'època d'August. Però mai formà part del cercle literari de Mecenas, sinó que es vinculà al cercle literari de Marc Valeri Messala Corví.
La major part de les seves obres pertanyen al gènere elegíac, tot i que també escrigué poesia èpica: les Metamorfosis i els Fastos.
Les Metamorfosis, acabat l'any 7 dC poc abans del seu desterrament, és un conjunt de quinze llibres, escrits en hexàmetres, on l'autor presenta més de dues-centes cinquanta narracions mitològiques que se succeeixen en el temps des dels orígens del món fins a la transformació de Juli Cèsar en estel.
La pervivència de les Metamorfosis no sols es troba en el pla literari com ara Petroni, Apuleu, Ausiàs March, Dante, Boccaccio, Shakespeare, Garcilaso de la Vega... sinó també en les arts plàstiques com ara sarcòfags, pintures, escultures... Molts artistes, però, la consideren com la Bíblia, atès que els ha permès plasmar la sensualitat, despietat... dels mites clàssics.

Amb aquestes pinzellades generals i tot l'après i estudiat a classe, ens disposem a endinsar-nos en la lectura de les diferents transformacions (Deucalió i Pirra, Dafne, Faetont, Píram i Tisbe i Aracne) seleccionades per a la prova de selectivitat d'enguany i que al llarg d'aquests dies anirem comentant i estudiant.
A més, us proposo cercar diferents pintures o escultures que estiguin relacionades amb dites transformacions. Per fer-ho heu d'emprar els webs següents: insecula.com i mites, art i literatura.

Per exemple, el mite de Dafne de John William Waterhouse: