Al llarg de la lliçó d'avui, has pogut comprovar que l'amfiteatre era una construcció pública originària de l'arquitectura romana. En ella se celebraven tres tipus d'espectacles: els munera, les uenationes i les naumachiae.
Tot i que a vegades, de forma excepcional, es donaven les damnationes ad bestias. Espectacles extremadament cruels en què uns homes, indefensos, eren devorats per les feres. Normalment els feien en hores de poca assistència, al matí o a l'entreacte del migdia.
En parlar de l'amfiteatre, no puc evitar compartir amb vosaltres aquesta aquarel·la, Kolosseum und Forum Romanum (1835), de Rudolf Wiegmann, pintor i arquitecte alemany de transició entre el Classicisme i el Romanticisme.
Sempre m'ha impressionat! No sols pels matisos dels colors, sinó també per la majestuositat dels edificis clàssics en un ambient decadent, però alhora reivindicador d'un passat esplendorós i actual.Com a activitat et proposo cercar pintures, gravats... dels períodes abans citats que hagin representat el famós Amfiteatre Flavi, anomenat Colosseum, inaugurat el 80 d.C amb una capacitat per a uns 50.000 espectadors.
Dimensions que has pogut captar en el vídeo que has visionat fa uns instants.
Dimensions que has pogut captar en el vídeo que has visionat fa uns instants.
A més, sabries dir en quina població catalana es troba l'unic amfiteatre conservat? Quins altres es conserven a la resta de la Hispània romana? De quina època daten?
D'altra banda, el circ servia per a fer curses de cavalls i carros (bigae, trigae et quadrigae).
Segons Tit Livi (Ab Urbe Condita Liber I) Luci Tarquini Prisc fou l'artífex del primer circ creat a Roma: "Havent aconseguit allí un botí més gran que no havia estat la fama d'aquesta guerra, va celebrar uns jocs de circ més esplèndids i més ben organitzats que els que havien fet els reis anteriors. (...) Els jocs van consistir en curses de cavalls i combats de púgils, portats sobretot d'Etrúria". (Traducció de Bàrbara Matas, ed. La Magrana)
El llibre Grecs i Romans (ed. Alhambra Longman, 1989) recull que: (...)Els jocs circencs, a més a més d'oferir un espectacle de dotze carreres o de totes les que es podien fer durant la claror del dia, eren la base sobre la qual es feien apostes que recaptaven molts diners. Per culpa d'aquestes apostes uns s'enriquien i d'altres s'arruïnaven. Segons afirma Ovidi a Amores 3, 2, 69-73.
"Desgraciat de mi, gira la meta amb corba massa oberta. Què fas? El qui et segueix l'ha rasada de prop i et passarà al davant. Què fas, infeliç? Arruïnes els bons desitjos d'una noia: estira, si et plau, amb mà vigorosa les regnes de l'esquerra. Ben bé hem apostat per un inepte."
"Desgraciat de mi, gira la meta amb corba massa oberta. Què fas? El qui et segueix l'ha rasada de prop i et passarà al davant. Què fas, infeliç? Arruïnes els bons desitjos d'una noia: estira, si et plau, amb mà vigorosa les regnes de l'esquerra. Ben bé hem apostat per un inepte."
Fetes aquestes apreciacions et proposo, com a tasca, que observis aquest fragment de la pel·lícula Ben-Hur (1959) i que responguis a les preguntes següents:
- Quina funció tenen els set ous grossos de fusta o dofins?
- Quantes faccions o quàdrigues participen?
- Hi ha algun moment en què es produeixi el naufragium? En què consistia?
- El públic romà no era com els espectadors grecs que es deixaven endur pels valors autènticament esportius, com l'habilitat dels aurigues i la força dels cavalls, sinó que només reaccionava pel triomf o per la derrota. Abans de que acabi la cursa de carros, ja es fa pal·lès aquest detall?
- Esbrina de què tracta la novel·la de Lewis Wallace que inspirà aquest llargmetratge i fes un resum d'un mínim de quinze línies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada