Thermae

Viri romani in thermas frequenter ibant. Serui dominos saepe committebant et togas in apodyterio custodiebant. Primum Romani in tepidario sedebant atque in caldarium intrabant. Deinde serui dominorum terga cum oleo fricabant. In thermis sumptuosis bibliotheca etiam erat et Romani Graecorum et Romanorum poetarum libros legebant.

(Llatí 1, ed. Barcanova)

Els romans aprofitaven també les aigües termals per construir balnearis, on es guarien de certes malalties. Sabries dir quins establiments d'època romana encara es conserven a Catalunya amb aquesta funció? Què tenen en comú? En quin punt de la nostra geografia es troben?

Mitjançant el visionat d'aquests dos vídeos digues el nom dels diferents compartiments termals i especifica quin era el seu ús. Actualment, quina és la seva pervivència?

Edificis de lleure: amfiteatre i circ

Al llarg de la lliçó d'avui, has pogut comprovar que l'amfiteatre era una construcció pública originària de l'arquitectura romana. En ella se celebraven tres tipus d'espectacles: els munera, les uenationes i les naumachiae.
Tot i que a vegades, de forma excepcional, es donaven les damnationes ad bestias. Espectacles extremadament cruels en què uns homes, indefensos, eren devorats per les feres. Normalment els feien en hores de poca assistència, al matí o a l'entreacte del migdia.

En parlar de l'amfiteatre, no puc evitar compartir amb vosaltres aquesta aquarel·la, Kolosseum und Forum Romanum (1835), de Rudolf Wiegmann, pintor i arquitecte alemany de transició entre el Classicisme i el Romanticisme.

Sempre m'ha impressionat! No sols pels matisos dels colors, sinó també per la majestuositat dels edificis clàssics en un ambient decadent, però alhora reivindicador d'un passat esplendorós i actual.

Com a activitat et proposo cercar pintures, gravats... dels períodes abans citats que hagin representat el famós Amfiteatre Flavi, anomenat Colosseum, inaugurat el 80 d.C amb una capacitat per a uns 50.000 espectadors.
Dimensions que has pogut captar en el vídeo que has visionat fa uns instants.

A més, sabries dir en quina població catalana es troba l'unic amfiteatre conservat? Quins altres es conserven a la resta de la Hispània romana? De quina època daten?

D'altra banda, el circ servia per a fer curses de cavalls i carros (bigae, trigae et quadrigae).

Segons Tit Livi (Ab Urbe Condita Liber I) Luci Tarquini Prisc fou l'artífex del primer circ creat a Roma: "Havent aconseguit allí un botí més gran que no havia estat la fama d'aquesta guerra, va celebrar uns jocs de circ més esplèndids i més ben organitzats que els que havien fet els reis anteriors. (...) Els jocs van consistir en curses de cavalls i combats de púgils, portats sobretot d'Etrúria". (Traducció de Bàrbara Matas, ed. La Magrana)

El llibre Grecs i Romans (ed. Alhambra Longman, 1989) recull que: (...)Els jocs circencs, a més a més d'oferir un espectacle de dotze carreres o de totes les que es podien fer durant la claror del dia, eren la base sobre la qual es feien apostes que recaptaven molts diners. Per culpa d'aquestes apostes uns s'enriquien i d'altres s'arruïnaven. Segons afirma Ovidi a Amores 3, 2, 69-73.
"Desgraciat de mi, gira la meta amb corba massa oberta. Què fas? El qui et segueix l'ha rasada de prop i et passarà al davant. Què fas, infeliç? Arruïnes els bons desitjos d'una noia: estira, si et plau, amb mà vigorosa les regnes de l'esquerra. Ben bé hem apostat per un inepte."

Fetes aquestes apreciacions et proposo, com a tasca, que observis aquest fragment de la pel·lícula Ben-Hur (1959) i que responguis a les preguntes següents:

• Quina funció tenen els set ous grossos de fusta o dofins?
• Quantes faccions o quàdrigues participen?
• Hi ha algun moment en què es produeixi el naufragium? En què consistia?
• El públic romà no era com els espectadors grecs que es deixaven endur pels valors autènticament esportius, com l'habilitat dels aurigues i la força dels cavalls, sinó que només reaccionava pel triomf o per la derrota. Abans de que acabi la cursa de carros, ja es fa pal·lès aquest detall?
• Esbrina de què tracta la novel·la de Lewis Wallace que inspirà aquest llargmetratge i fes un resum d'un mínim de quinze línies.
  

Aquesta tasca cal deixar-la a l'adreça de correu gmail de la matèria de Llatí. És important que tingueu cura de l'ortografia, expressió...

Romanum Forum

A classe hem traduït el text:

Romanum oppidum forum semper habet. Forum negotiorum et iudiciorum locus est. Multa templa romanum forum ornant. Vestae et Saturni templa in foro sunt. In Vestae templo sanctae flammae sunt et in Saturni templo populus pecuniam habet. Nuntii in foro populum conuocant et magnas uictorias nuntiant. Ibi praeclari uiri in rostris uerba faciunt et sententias defendunt.

(Llatí 1, ed. Barcanova)

Com ja vàrem comentar, el fòrum era un centre polític, jurídic, religiós, comercial i fins i tot d'esbargiment.

Així doncs, esbrina quins eren els edificis que duien a terme aquestes activitats i digues a quin fòrum correspon la descripció de la traducció.
Investiga, també, sobre el temple de Vesta, Càstor i Pòl.lux i Saturn (què hi guardava)... A més, esbrina quina transformació patí el Fòrum durant l'època imperial.

Un cop hagis obtingut aquesta informació, cerca a internet imatges de fòrums romans que encara es conservin.

L'amfiteatre Flavi

Ecce discipuli discipulaeque!
Aquests dies, els diaris s'han fet ressò de l'última novetat arqueològica a Roma.
Després de quasi quaranta anys, es podran visitar els subterranis de l'amfiteatre més conegut de l'Antiguitat clàssica, Il Colosseum.
Conèixer aquesta notícia, al llarg d' aquests dies, ens és d'una gran utilitat per al grup de 4t, ja que tot just hem començat a introduir-nos en les divereses formes de gaudir dels Romans. Entre elles, el Munus gladiatorum.
Com ja vam comentar a classe, al llarg de les sessions següents, coneixerem els diferents tipus de gladiadors, combats...
Per anar fent boca us deixo aquest tastet de l'amfiteatre Flavi.

Emerita Augusta

Emerita Augusta fou fundada pels romans, el 25 aC, amb veterans "ueterani emeriti" de les guerres càntabres, amb el nom d'Emerita Augusta i amb categoria de colònia.
Fou capital de la província de Lusitània i esdevingué una de les ciutats més grans de la Hispània Romana. Tingué el seu màxim esplendor a l'època de Trajà (s.II dC) i posteriorment amb Dioclecià (s.III dC).
Es mantingué important durant l'època visigòtica i perdé categoria de centre urbà destacat amb la invasió islàmica. Conserva, del seu destacat paper urbà antic, un notable conjunt de monuments romans. Hi destaquen el teatre (el més ben conservat de la Hispània Romana, bé que força refet), l'amfiteatre, que figura entre els més grans del món antic, el circ, diverses cases amb mosaics i altres vestigis arquitectònics. En procedeix una notable col·lecció d'escultura romana, en bona part conservada al Museu Arqueològic de la ciutat.

Com a complement de tot el que vàrem comentar a classe us deixo aquests dos vídeos.
Un parla de la situació d'Emèrita Augusta: fundació, ubicació, monuments principals... i l'altre, mentre explica la història de la ciutat, ens ofereix els monuments tal i com es troben a l'actualitat.

Ad templum

Claudius, el protagonista de la nostra història, surt de casa seva camí del temple, perquè ha de viatjar cap a Grècia per vendre garum i comprar dolia. Per aquest motiu, vol saber si la seva travessia serà favorable o no.
A la sessió d'avui, estudiarem el sentit de la religió romana i la preocupació que aquests tenien per conèixer el seu futur. Així com l'estructura del temple i les seves influències arquitectòniques.

La religió, a Roma, tenia un sentit utilitari i estava al servei dels individus i de l'Estat. Així doncs, tots els rituals i sacrificis cercaven la protecció o el benefici dels déus o dels númens.
Aquest caràcter funcional dels déus feia que Roma adoptés les divinitats dels països que anava sotmeten i així els acomodava a la seva tradició nacional.
Però, quan entrà en contacte amb Grècia identificà molts dels seus déus amb els de l'Olimp com també la seva mitologia i representació.
És per això que necessitaran un lloc específic per al culte dels seus déus, ja que els romans primitius veneraven divinitats sense aparença física i això feia que no tinguessin temples sinó llocs consagrats als déus.

El llibre Grecs i Romans (ed. Alhambra Longman, 1989) afirma que: (...)"a mesura que la religió romana va rebre influències de la civilització etrusca i de la civilització grega, els primitius númens van prendre forma humana, i es van identificar amb els déus de l'Olimp. Arran d'aquesta fusió, els déus romans, com els grecs, necessiten una casa, i els temples són construïts com a estatges per als déus. De la mateixa manera, el temple romà és una síntesi del temple etrusc i del grec.
El temple etrusc era edificat sobre una base elevada, o pòdium, amb una escala d'accés frontal que conduïa a un vestíbul, generalment amb columnes, des del qual s'entrava a la cel·la, que ocupava tota l'amplada i tota la llargària del pòdium llevat de la part ocupada pel vestíbul. Les parets del temple etrusc estaven fetes de maons, però la resta era de fusta o ceràmica.
Els romans van adoptar dels etruscs el pòdium i l'escala d'accés frontal. Per això, la part més important i acurada del temple romà és la façana, i l'entrada del recinte on el temple està situat queda de tal manera que l'espectador, en entrar-hi, veu el temple de cara. El temple romà, doncs, es troba al mig del santuari, i, de vegades, té la paret posterior inclosa en el mur del recinte, amb la qual cosa l'edifici perd la independència que era una de les característiques del temple grec.

Per influència grega, els romans van afegir una segona fila de columnes al vestíbul del temple etrusc, i així el temple romà aconseguia de tenir més profunditat (...) Els romans van emprar la pedra en la construcció de temples, però també van fer servir el maó, que generalment era revestit amb plaques o pols de marbre. L'ús del maó va fer possible l'aparició d'elements arquitectònics corbats, que estan absents de l'arquitectura grega, dissenyada a base de línies rectes.



Usant l'arc i la volta, els romans construïren un altre tipus de temple, el model del qual és el Pànteon de Roma".

Tenint en compte aquesta informació, cerca a internet imatges de temples grecs i romans i especifica les seves diferències. I, a més, investiga en quines poblacions catalanes hi trobarem restes de temples romans.
Un cop realitzada aquesta tasca, busca edificis públics moderns que han tingut com a referent el temple romà. Per exemple, el Teatre Nacional de Catalunya.

N.B: els edificis que cerquis tant poden ser de casa nostra com foranis.

Recorda d'anotar la corresponent aracniografia!

Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco

Com a complement als aspectes explicats a classe, us deixo aquest vídeo que us pot ajudar força.

És important per al vostre estudi l'ordre següent:

1) Contextualització històrica.
2) Quines eren les dues finalitats que perseguia Roma amb la fundació de Tàrraco.
3) De qui rebé el nom de colònia.
4) Qui li va concedir el nom de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco, i a la vegada li donà el títol de capital de la província imperial Tarraconense.
5) Estructura de Tàrraco: part alta ( les tres terrasses) i part baixa.
6) Edificis de Tàrraco: administratius, d'espectacles...
7) Edificacions fora del recinte urbà antic. Per exemple: l'arc de Berà, la vil·la dels Munts, el mausoleu de Centcelles, l'aqüeducte de les Ferreres, la pedrera del Mèdol, la Torre dels Escipions...

Aquestes pautes caldria que us ajudessin a fer un bon resum dels aspectes més importants. No oblideu que heu de ser concisos, però clars.

Benvinguts!

Salue discipuli et discipulae!

Ja és una realitat! A partir d'avui, a més de les nostres classes de llatí, disposarem d'Ariadna, blog creat per a seguir les petjades del món clàssic.
Desitjo que entre tots puguem discere,ludere et studere!


.