Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4t d'ESO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4t d'ESO. Mostrar tots els missatges

15 de gen. 2014

La ladrona de libros

Aquests dies, a classe, hem parlat de la importància de la literatura, de l'hàbit de la lectura, d'alimentar el nostre esperit, d'eixamplar horitzons, punts de vista...  En definitiva LLEGIR! 
Jorge Luis Borges deia: "Los libros son las alfombras mágicas de la imaginación". 


Darrerament ens costa activar-la, ja que tot és massa visual i immediat. Però els llibres ajuden a pensar i tenen la gran capacitat de portar-nos ben lluny, com Ulisses cercant la seva estimada Ítaca.

I vet aquí, que des del passat 10 de gener als cinemes de casa nostra podem veure La ladrona de libros. Novel·la de Markus Zusak.

Per tal d'anar fent boca us deixo el tràiler:



Us proposo que us engresqueu amb la seva lectura o bé visioneu el film i després en puguem parlar a classe. Estaria fantàstic que, com a comentari al blog, féssiu la vostra valoració un cop l'hagiu vist.
Encara som a temps de tornar-nos lletraferits!

Com a testimoni el poema Els Llibres per amics de la poetessa Joana Raspall, que ens deixà a les acaballes del 2013.


Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre.

Tot allò que et donarà
no ocupa lloc, ni pesa,
t’abrigarà contra el fred
d’ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.




29 de set. 2013

Ròmul i Rem

Esbrina quins personatges hi surten en la següent pintura de Rubens.

Ròmul i Rem, Peter Paul Rubens (1615-1616)

Roma

Aquests dies, estem treballant el mite de fundació de Roma i he pensat que us faria gràcia comprovar com els clàssics continuen sent notícia mitjançant la música dels nostres dies.


Lletra:

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys, 
viuria en un Imperi, tindríem un esclau,
i àmfores al pati plenes d'oli i vi
i una estàtua de marbre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
i ens depertaria un carro pujant per l'empedrat.

I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
són les coses bones de passar a l'eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t'embolicava el peu
i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l'eternitat. 

(Els millors professors europeus, 2008) 

Què et sembla?  

A més, també et deixo l'enllaç de la sèrie Mitos y leyendas sobre l'origen mític de la ciutat.

24 de febr. 2013

El laberint de Creta

Molts pintors i escultors de totes les èpoques han tractat el tema mític del Minotaure i el Laberint. Com també la història d'amor de Teseu i Ariadna.

(Teseu i el Minotaure (1781), Antonio Canova. The Victoria and Albert Museum, London)

(Ariadna i Teseu de J.B. Regnault, Museu de Belles Arts, Ruan, França)
Per tal de no perdre cap detall, llegeix amb atenció la narració proposada al Fil de les Clàssiques i tot seguit respon les preguntes següents:

a) Qui era Dèdal?
b) Per què Ariadna ajudà a Teseu?
c) Quina significació tenien les veles negres?
d) Quin déu propicià que Ariadna es dormís a Naxos?
e) Què t'ha semblat aquest mite?
f) Sabries dir quins moments del mite exposen l'escultura de A. Canova i les pintures de J.B Regnault i J.W. Watherhouse?

(Ariadna (1898), John William Watherhouse)
 Ara que ja saps una mica sobre aquest mite, visualitza el capítol Dèdal de la sèrie Mitos y Leyendas de rtve i investiga sobre els personatges següents:
a) Dèdal: per què va arribar a la cort del rei Minos; què inventà i quin càstig va rebre en morir el Minotaure.
b) Ícar: per què se'l relaciona amb la llibertat? Explica aquesta relació a partir del mite.
c) Pasífae; Agènor; Asterió; Minos i Dionís.
 
- Un cop fetes les investigacions, realitza un escrit en forma de notícia sobre els fets més rellevants. 
Cal que escriguis entre 150 i 200 paraules.

8 d’oct. 2012

La Sibil·la de Cumes

Les sibil·les eren profetesses que habitaven en coves i eren inspirades pel déu Apol·lo. El cert és que trobem sibil·les en diverses cultures de la Mediterrània.
Al sud d'Itàlia, tenim la sibil·la de Cumes que anunciava els oracles en una gruta. 

(Sibil·la de Cumes, Michelangelo)
En un passatge de l'Eneida, Virgili ens narra la visita d'Eneas a la sibil·la de Cumes per demanar-li consell sobre el seu futur.

"Amb aquestes paraules suplicava i abraçava els altars, quan la profetessa començà a parlar així: "Nascut de la sang dels déus, troià fill d'Anquises, és fàcil la baixada cap a l'Avern: les portes del negre Dis són obertes nit i dia, però desfer el camí i tornar a sortir als aires de dalt, això és el difícil, això és el penós. Pocs ho han aconseguit, fills de déus a qui estimà l'equànime Júpiter o a qui un coratge ardent enlairà fins als astres. Tot l'espai central és ple de boscos, i els envolta el Cocit lliscant amb les seves negres sinuositats. Però, si tan gran és el desig en el teu cor, si tan gran és el deler de travessar dues vegades la llacuna Estígia, de veure dues vegades el negre Tàrtar, si tens ganes de lliurar-te a una tasca insensata, escolta què et cal acomplir prèviament. En un arbre ombrívol s'hi amaga un branquilló que és d'or, tant les fulles com la flexible tija, consagrat a la Juno subterrània; tot el bosc el tapa i les ombres el tenen reclòs en valls obscures. Però no és possible de penetrar en les profunditats de la terra si abans no has arrencat de l'arbre aquest brot de fulles d'or. Aquesta és l'ofrena particular que la bella Prosèrpina té ordenat que li sigui presentada (...). Digué, tancà els llavis i emmudí." 
VIRGILI, Eneida, VI vv.126-156 (trad. de Joan Bellès)

Un cop llegit aquest fragment de l'Eneida respon les preguntes següents:

1) Sabries dir què és l'Avern?

2) Qui és Dis?  

3) Què creus que és el Cocit? I la llacuna Estígia?

4)  Què és el Tàrtar? Amb què se l'ha confós sempre?

5) Esbrina quina deessa s'hi identifica amb l'epítet la Juno subterrània?

També Ovidi, en el llibre XIV de les Metamorfosis, ens explica la visita d'Eneas a la sibil·la.

"Després de passar de llarg aquest país i de deixar enrere els murs de Partènope a la dreta i el sepulcre del fill d'Èol, el músic, i les terres plenes d'aiguamolls a l'esquerra, va penetrar en les costes de Cumes i en l'antre de la Sibil·la de llarga vida per suplicar-li que li permetés endinsar-se en l'Avern per anar a trobar l'esperit del seu pare. Ella, després de mantenir durant molt de temps la mirada fixa a terra, la va alçar i, posseïda pel déu, va dir finalment: "Demanes molt, home il·lustre per les teves gestes; la força del teu braç ha quedat provada enmig de les armes, i la teva pietat filial enmig de les flames. Però no tinguis por, troià; obtindràs el que demanes i amb el meu guiatge veuràs els estatges de l'Elisi, el darrer reialme de la humanitat i l'ombra del teu pare estimat; no hi ha cap camí inaccessible al valor". Això va dir. Li va mostrar una branca resplendent d'or en el bosc de la Juno de l'Avern i li va manar d'arrencar-la del tronc. Eneas va obeir i va poder veure els dominis de l'Orc terrible, els seus avantpassats i l'ombra del vell i noble Anquises; va assabentar-se també de les lleis d'aquelles regions i dels perills a què hauria de fer front en noves guerres. Després, mentre caminava amb passos cansats pel camí de retorn que se li obria al davant, va alleugerir la seva fatiga conversant amb la guia de Cumes." (Trad. de Ferran Aguilera i Puentes)

Tot seguit, respon també aquestes preguntes:

1) A quina ciutat es refereix Ovidi quan diu: "(...) i de deixar enrere els murs de Partènope(...)".

2) Qui és el fill d'Èol, el músic?

3) Què són els estatges de l'Elisi?

4) A qui es refereix Ovidi quan parla de la Juno de l'Avern

5) Qui és l'Orc? Amb què se'l identifica?

6) Quines similituds hi veus entre els dos textos? Hi ha cap diferència important? 

7) Quina relació hi ha entre la llegenda de Tarquini el Superb i la Sibil·la de llarga vida que ens diu Ovidi? Potser, t'ajuda el següent enllaç de La cinta de Níke.


 

7 d’oct. 2012

Comencem de nou!

Saluete discipuli discipulaeque!

Un nou curs i noves esperances! El cert que Ariadna comença amb un cert retard, però no sense empenta i ganes d'arribar una mica més enllà amb vosaltres, alumnes!

Enguany estem d'enhorabona perquè la matèria de Llatí de 4t compta amb 29 alumnes, que ja estan donant pistes de voler aprendre moltíssim i engrescar-se amb les TIC! 
Pel que fa al Llatí de 1r i 2n de Batxillerat seguim sent un grupet reduït, però molt entusiasmats amb la llengua, cultura, pervivència... I el grup de Cultura Clàssica de 2n d'ESO, meravellats perquè l'hora de l'optativa se'ls fa curta i divertida. 
Esperem que puguem aprendre moltes coses tots plegats!

I per anar fent boca, us deixo algunes fotografies de moments entranyables del curs passat!


(Exposició Alimentum, Gavà)





(Magna Celebratio, Bètulo)
(Magna Celebratio, moment compartit amb la Margalida Capellà i una representació dels seus alumnes)
Aprofito l'ocasió per felicitar a la Margalida i també a tots els seus aràcnics i aràcnides pel nou premi Blocs Catalunya. Gràcies, Margalida, per tanta energia i empenta!

1 de març 2011

Sortida a Tàrraco


Salue, discipuli et discipulae!


Ja porto gairabé un mes de baixa, però tot i així no he volgut faltar a la vostra cita amb Tàrraco!
Espero que la gaudiu força i a la vegada us aventureu en l'activitat que us proposo.
Com veureu hi han tres vídeos: el primer de tots és força recent i ens dóna una panoràmica molt concreta de Tàrraco i rodalies. Els dos següents ens expliquen el perquè de l'arribada dels germans Gneu i Publi Escipió a Emporiae i posteriorment a Tàrraco. També hi trobareu una recreació virtual de com era la ciutat.
Pel que fa als edificis públics i privats us anirà molt bé per a repassar tot allò que vam aprendre al primer trimestre.
La segona part de l'activitat l'haureu de realitzar in situ. Cal que feu de periodistes, és a dir, copsar tota la informació possible per part dels vostres monitors i a la vegada fotografiar monuments, detalls particulars, objectes o escultures de dins del museu... Això, sí, sense flash!
Un cop a classe, per grups que disposarà la Noemí Travé, haureu de redactar o bé una notícia, crònica, article d'opinió... o aquells que dibuixeu tan bé, escollir el moment més interessant de la sortida i explicar el perquè.
Alguns altres, amb les fotografies i informació, podeu fer una petita guia turística per als futurs alumnes del curs vinent. Ànims i bona estada per Tàrraco!


Primera part



Segona part

10 de maig 2010

Els ordres arquitectònics a Roma

En els darrers dies, hem estat treballant sobre les diferències entre el temple grec i romà. Avui, però, et proposo endinsar-te en els ordres arquitectònics. Som-hi!
A més a més dels ordres arquitectònics emprats pels grecs, els romans feren ús de l'ordre toscà i del compost.



L'ordre toscà és semblant al dòric, però no té estries al fust i la columna. Mentre que l'ordre compost és una derivació de l'ordre corinti, tant en les seves proporcions com en la seva ornamentació. Però es diferencia per la major importància de les volutes del capitell.
En algunes contruccions romanes, els ordres arquitectònics es presenten sobreposats en els diferents nivells. Generalment, l'ordre dòric o toscà al pis inferior, a continuació el jònic i en un nivell superior, el corinti.

Un cop estudiats els diferents ordres realitza els exercicis següents del web EVphorVia:

a) Els edificis de culte: els temples.
b) Els ordres arquitectònics.



3 de maig 2010

Ad templum

Claudius, el protagonista de la nostra història, surt de casa seva camí del temple, perquè ha de viatjar cap a Grècia per vendre garum i comprar dolia. Per aquest motiu, vol saber si la seva travessia serà favorable o no.
A la sessió d'avui, estudiarem el sentit de la religió romana i la preocupació que aquests tenien per conèixer el seu futur. Així com l'estructura del temple i les seves influències arquitectòniques.



La religió, a Roma, tenia un sentit utilitari i estava al servei dels individus i de l'Estat. Així doncs, tots els rituals i sacrificis cercaven la protecció o el benefici dels déus o dels númens.
Aquest caràcter funcional dels déus feia que Roma adoptés les divinitats dels països que anava sotmeten i així els acomodava a la seva tradició nacional.
Però, quan entrà en contacte amb Grècia identificà molts dels seus déus amb els de l'Olimp com també la seva mitologia i representació.
És per això que necessitaran un lloc específic per al culte dels seus déus, ja que els romans primitius veneraven divinitats sense aparença física i això feia que no tinguessin temples sinó llocs consagrats als déus.

El llibre Grecs i Romans (ed. Alhambra Longman, 1989) afirma que: (...)"a mesura que la religió romana va rebre influències de la civilització etrusca i de la civilització grega, els primitius númens van prendre forma humana, i es van identificar amb els déus de l'Olimp. Arran d'aquesta fusió, els déus romans, com els grecs, necessiten una casa, i els temples són construïts com a estatges per als déus. De la mateixa manera, el temple romà és una síntesi del temple etrusc i del grec.
El temple etrusc era edificat sobre una base elevada, o pòdium, amb una escala d'accés frontal que conduïa a un vestíbul, generalment amb columnes, des del qual s'entrava a la cel·la, que ocupava tota l'amplada i tota la llargària del pòdium llevat de la part ocupada pel vestíbul. Les parets del temple etrusc estaven fetes de maons, però la resta era de fusta o ceràmica.
Els romans van adoptar dels etruscs el pòdium i l'escala d'accés frontal. Per això, la part més important i acurada del temple romà és la façana, i l'entrada del recinte on el temple està situat queda de tal manera que l'espectador, en entrar-hi, veu el temple de cara. El temple romà, doncs, es troba al mig del santuari, i, de vegades, té la paret posterior inclosa en el mur del recinte, amb la qual cosa l'edifici perd la independència que era una de les característiques del temple grec.



Per influència grega, els romans van afegir una segona fila de columnes al vestíbul del temple etrusc, i així el temple romà aconseguia de tenir més profunditat (...) Els romans van emprar la pedra en la construcció de temples, però també van fer servir el maó, que generalment era revestit amb plaques o pols de marbre. L'ús del maó va fer possible l'aparició d'elements arquitectònics corbats, que estan absents de l'arquitectura grega, dissenyada a base de línies rectes.



Usant l'arc i la volta, els romans construïren un altre tipus de temple, el model del qual és el Pànteon de Roma".




Tenint en compte aquesta informació, cerca a internet imatges de temples grecs i romans i especifica les seves diferències. I, a més, investiga en quines poblacions catalanes hi trobarem restes de temples romans.
Un cop realitzada aquesta tasca, busca edificis públics moderns que han tingut com a referent el temple romà. Per exemple, el Teatre Nacional de Catalunya.

N.B: els edificis que cerquis tant poden ser de casa nostra com foranis.

Recorda d'anotar la corresponent aracniografia!







29 de març 2010

Orfeu i Eurídice

Orfeu i Eurídice
View more presentations from gemmaherrero.

Ecce labores discipulorum!

Proposta de treball: mitologia clàssica

Mitologia Clàssica
View more presentations from gemmaherrero.

Us deixo en forma de presentació les pautes del treball que vau elaborar entre finals de febrer i principis de març. Val a dir que molts vau treballar eficaçment i la presentació oral fou tot un èxit. Feliciter!