9 de nov. 2014

Un segle i un polític: Pèricles

L'Atenes del segle V aC ofereix l'exemple més representatiu d'una ciutat grega governada pel règim democràtic. La democràcia atenesa va arribar al seu apogeu gràcies a Pèricles en l'època que considerem la més gloriosa de la ciutat. Es va esforçar a configurar un règim polític basat en la igualtat i en el govern del poble. Els drets, però, estaven limitats als nadius, que formaven el poble o demos, del qual restaven exclosos els estrangers, o metecs, i els esclaus. El demos es reunia en una assemblea popular, anomenada Ecclesia, i exercia la sobirania suprema a la ciutat.

El segle V aC ha estat nomenat segle de Pèricles, pel suprem desenvolupament que la civilització grega va tenir amb aquest governant. Al llarg del seu mandat, les arts i les ciències assoliren una gran esplendor. (Cultura Clàssica. Ed. Castellnou).




Exercitia:

- La paraula grega kratos significa "poder, autoritat, sobirania" i archós "cap, amo, guia". Rumia quins termes actuals duen aquestes grafies.

- Què entenem per ostracisme?

- Cerca informació dels científics grecs següents: Arquimedes, Euclides, Hipòcrates, Pitàgores i Hiparc.

- Qui fou Fídies? En quina disciplina destacà?


15 de gen. 2014

La ladrona de libros

Aquests dies, a classe, hem parlat de la importància de la literatura, de l'hàbit de la lectura, d'alimentar el nostre esperit, d'eixamplar horitzons, punts de vista...  En definitiva LLEGIR! 
Jorge Luis Borges deia: "Los libros son las alfombras mágicas de la imaginación". 


Darrerament ens costa activar-la, ja que tot és massa visual i immediat. Però els llibres ajuden a pensar i tenen la gran capacitat de portar-nos ben lluny, com Ulisses cercant la seva estimada Ítaca.

I vet aquí, que des del passat 10 de gener als cinemes de casa nostra podem veure La ladrona de libros. Novel·la de Markus Zusak.

Per tal d'anar fent boca us deixo el tràiler:



Us proposo que us engresqueu amb la seva lectura o bé visioneu el film i després en puguem parlar a classe. Estaria fantàstic que, com a comentari al blog, féssiu la vostra valoració un cop l'hagiu vist.
Encara som a temps de tornar-nos lletraferits!

Com a testimoni el poema Els Llibres per amics de la poetessa Joana Raspall, que ens deixà a les acaballes del 2013.


Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre.

Tot allò que et donarà
no ocupa lloc, ni pesa,
t’abrigarà contra el fred
d’ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.




29 de set. 2013

Ròmul i Rem

Esbrina quins personatges hi surten en la següent pintura de Rubens.

Ròmul i Rem, Peter Paul Rubens (1615-1616)

Roma

Aquests dies, estem treballant el mite de fundació de Roma i he pensat que us faria gràcia comprovar com els clàssics continuen sent notícia mitjançant la música dels nostres dies.


Lletra:

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys, 
viuria en un Imperi, tindríem un esclau,
i àmfores al pati plenes d'oli i vi
i una estàtua de marbre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
i ens depertaria un carro pujant per l'empedrat.

I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
són les coses bones de passar a l'eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t'embolicava el peu
i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l'eternitat. 

(Els millors professors europeus, 2008) 

Què et sembla?  

A més, també et deixo l'enllaç de la sèrie Mitos y leyendas sobre l'origen mític de la ciutat.

24 de febr. 2013

El laberint de Creta

Molts pintors i escultors de totes les èpoques han tractat el tema mític del Minotaure i el Laberint. Com també la història d'amor de Teseu i Ariadna.

(Teseu i el Minotaure (1781), Antonio Canova. The Victoria and Albert Museum, London)

(Ariadna i Teseu de J.B. Regnault, Museu de Belles Arts, Ruan, França)
Per tal de no perdre cap detall, llegeix amb atenció la narració proposada al Fil de les Clàssiques i tot seguit respon les preguntes següents:

a) Qui era Dèdal?
b) Per què Ariadna ajudà a Teseu?
c) Quina significació tenien les veles negres?
d) Quin déu propicià que Ariadna es dormís a Naxos?
e) Què t'ha semblat aquest mite?
f) Sabries dir quins moments del mite exposen l'escultura de A. Canova i les pintures de J.B Regnault i J.W. Watherhouse?

(Ariadna (1898), John William Watherhouse)
 Ara que ja saps una mica sobre aquest mite, visualitza el capítol Dèdal de la sèrie Mitos y Leyendas de rtve i investiga sobre els personatges següents:
a) Dèdal: per què va arribar a la cort del rei Minos; què inventà i quin càstig va rebre en morir el Minotaure.
b) Ícar: per què se'l relaciona amb la llibertat? Explica aquesta relació a partir del mite.
c) Pasífae; Agènor; Asterió; Minos i Dionís.
 
- Un cop fetes les investigacions, realitza un escrit en forma de notícia sobre els fets més rellevants. 
Cal que escriguis entre 150 i 200 paraules.

22 d’oct. 2012

Hispània Romana: Tàrraco

El proper divendres 26 d'octubre, 4t d'ESO marxa d'excursió a Tàrraco. Els alumnes de llatí, al llarg d'aquesta setmana, haureu de realitzar un seguit d'activitats grupals i individuals per tal de gaudir-la.

(Amfiteatre de Tàrraco)
 En primer lloc, començarem visualitzant els vídeos penjats a l'entrada sortida a Tàrraco. A continuació, ens posarem a treballar en grups els diferents aspectes d'interès: estructura; edificis públics, religiosos, privats; vies d'accés; canalització de l'aigua; via sepulcral; monuments allunyats de Tàrraco; la seva evolució durant la República i l'època imperial... I també la Tàrraco actual i  el seu festival Tàrraco Viva .
Per anar obrint boca us deixo l'enllaç del programa radiofònic En guàrdia, presentat per Enric Calpena que tracta de Tàrraco.

Escolta'l amb atenció! Perquè et serà d'una gran ajuda per a la tasca a realitzar a classe.


 

14 d’oct. 2012

Sèrie de mites clàssics a La 2 de TVE!

Salue, discipuli discipulaeque!

M'he assabentat que, aquest diumenge 14, s'estrena a La 2 de TVE una sèrie de mitologia grecoromana: "Mitos y leyendas". Té un total de 13 capítols que pretenen ser una introducció als mites fonamentals de la tradició clàssica.
L'únic inconvenient és l'horari, ja que l'emissió del capítol és a les 24:00. Aspecte que dificulta el seu seguiment. Malgrat tot, esperem que al llarg de la setmana el pengin al web de TVE i el puguem seguir per així poder-los comentar a classe!

10 d’oct. 2012

Norma

Al llarg d'aquests dies, ens hem endinsat en l'art de l'endevinació a Roma. Aspecte que ens ha dut a parlar d'àugurs, harúxpexs, vestals... i de la sibil·la de Cumes. 
Aprofundint en aquest personatge tan singular, hem sabut de la llegenda de Tarquini el Superb i de la seva adquisició dels Llibres Sibil·lins. Sabies que en diverses cultures de la Mediterrània també trobem sibil·les?

Què en saps de l'òpera Norma? De què tracta la història fictícia? On està ambientada? Per què se la relaciona amb el mite de Medea? Qui és el músic autor d'aquesta obra?

Et sona aquesta ària, anomenada Casta Diva?

Lletra de l'ària.

8 d’oct. 2012

La Sibil·la de Cumes

Les sibil·les eren profetesses que habitaven en coves i eren inspirades pel déu Apol·lo. El cert és que trobem sibil·les en diverses cultures de la Mediterrània.
Al sud d'Itàlia, tenim la sibil·la de Cumes que anunciava els oracles en una gruta. 

(Sibil·la de Cumes, Michelangelo)
En un passatge de l'Eneida, Virgili ens narra la visita d'Eneas a la sibil·la de Cumes per demanar-li consell sobre el seu futur.

"Amb aquestes paraules suplicava i abraçava els altars, quan la profetessa començà a parlar així: "Nascut de la sang dels déus, troià fill d'Anquises, és fàcil la baixada cap a l'Avern: les portes del negre Dis són obertes nit i dia, però desfer el camí i tornar a sortir als aires de dalt, això és el difícil, això és el penós. Pocs ho han aconseguit, fills de déus a qui estimà l'equànime Júpiter o a qui un coratge ardent enlairà fins als astres. Tot l'espai central és ple de boscos, i els envolta el Cocit lliscant amb les seves negres sinuositats. Però, si tan gran és el desig en el teu cor, si tan gran és el deler de travessar dues vegades la llacuna Estígia, de veure dues vegades el negre Tàrtar, si tens ganes de lliurar-te a una tasca insensata, escolta què et cal acomplir prèviament. En un arbre ombrívol s'hi amaga un branquilló que és d'or, tant les fulles com la flexible tija, consagrat a la Juno subterrània; tot el bosc el tapa i les ombres el tenen reclòs en valls obscures. Però no és possible de penetrar en les profunditats de la terra si abans no has arrencat de l'arbre aquest brot de fulles d'or. Aquesta és l'ofrena particular que la bella Prosèrpina té ordenat que li sigui presentada (...). Digué, tancà els llavis i emmudí." 
VIRGILI, Eneida, VI vv.126-156 (trad. de Joan Bellès)

Un cop llegit aquest fragment de l'Eneida respon les preguntes següents:

1) Sabries dir què és l'Avern?

2) Qui és Dis?  

3) Què creus que és el Cocit? I la llacuna Estígia?

4)  Què és el Tàrtar? Amb què se l'ha confós sempre?

5) Esbrina quina deessa s'hi identifica amb l'epítet la Juno subterrània?

També Ovidi, en el llibre XIV de les Metamorfosis, ens explica la visita d'Eneas a la sibil·la.

"Després de passar de llarg aquest país i de deixar enrere els murs de Partènope a la dreta i el sepulcre del fill d'Èol, el músic, i les terres plenes d'aiguamolls a l'esquerra, va penetrar en les costes de Cumes i en l'antre de la Sibil·la de llarga vida per suplicar-li que li permetés endinsar-se en l'Avern per anar a trobar l'esperit del seu pare. Ella, després de mantenir durant molt de temps la mirada fixa a terra, la va alçar i, posseïda pel déu, va dir finalment: "Demanes molt, home il·lustre per les teves gestes; la força del teu braç ha quedat provada enmig de les armes, i la teva pietat filial enmig de les flames. Però no tinguis por, troià; obtindràs el que demanes i amb el meu guiatge veuràs els estatges de l'Elisi, el darrer reialme de la humanitat i l'ombra del teu pare estimat; no hi ha cap camí inaccessible al valor". Això va dir. Li va mostrar una branca resplendent d'or en el bosc de la Juno de l'Avern i li va manar d'arrencar-la del tronc. Eneas va obeir i va poder veure els dominis de l'Orc terrible, els seus avantpassats i l'ombra del vell i noble Anquises; va assabentar-se també de les lleis d'aquelles regions i dels perills a què hauria de fer front en noves guerres. Després, mentre caminava amb passos cansats pel camí de retorn que se li obria al davant, va alleugerir la seva fatiga conversant amb la guia de Cumes." (Trad. de Ferran Aguilera i Puentes)

Tot seguit, respon també aquestes preguntes:

1) A quina ciutat es refereix Ovidi quan diu: "(...) i de deixar enrere els murs de Partènope(...)".

2) Qui és el fill d'Èol, el músic?

3) Què són els estatges de l'Elisi?

4) A qui es refereix Ovidi quan parla de la Juno de l'Avern

5) Qui és l'Orc? Amb què se'l identifica?

6) Quines similituds hi veus entre els dos textos? Hi ha cap diferència important? 

7) Quina relació hi ha entre la llegenda de Tarquini el Superb i la Sibil·la de llarga vida que ens diu Ovidi? Potser, t'ajuda el següent enllaç de La cinta de Níke.


 

7 d’oct. 2012

Comencem de nou!

Saluete discipuli discipulaeque!

Un nou curs i noves esperances! El cert que Ariadna comença amb un cert retard, però no sense empenta i ganes d'arribar una mica més enllà amb vosaltres, alumnes!

Enguany estem d'enhorabona perquè la matèria de Llatí de 4t compta amb 29 alumnes, que ja estan donant pistes de voler aprendre moltíssim i engrescar-se amb les TIC! 
Pel que fa al Llatí de 1r i 2n de Batxillerat seguim sent un grupet reduït, però molt entusiasmats amb la llengua, cultura, pervivència... I el grup de Cultura Clàssica de 2n d'ESO, meravellats perquè l'hora de l'optativa se'ls fa curta i divertida. 
Esperem que puguem aprendre moltes coses tots plegats!

I per anar fent boca, us deixo algunes fotografies de moments entranyables del curs passat!


(Exposició Alimentum, Gavà)





(Magna Celebratio, Bètulo)
(Magna Celebratio, moment compartit amb la Margalida Capellà i una representació dels seus alumnes)
Aprofito l'ocasió per felicitar a la Margalida i també a tots els seus aràcnics i aràcnides pel nou premi Blocs Catalunya. Gràcies, Margalida, per tanta energia i empenta!

22 d’abr. 2012

Sant Jordi 2012

El curs passat, per aquestes dates, ens visitaren en Pau Xuriguera i la Fina Rico per parlar-nos de la vida i obra de Joan Baptista Xuriguera.
(Foto de Gemma Herrero, Gavà 2011)
La jornada fou emotiva i intensa, no sols per tot allò que vàrem aprendre, sinó per l'admiració que ens despertà aquest intel·lectual català que ha passat a la història de la llengua catalana per la seva obra didàctica Els verbs catalans conjugats (1972), malgrat haver conreat tots els gèneres literaris.
(Foto de Gemma Herrero, presentació de l'acte i lectura d'un poema)



Des d'aquest espai clàssic, voldria destacar el poema èpic Indíbil i Mandoni (Barcelona 1955) que explica la història de l'enfrontament entre els dos cèlebres cabdills ilergets amb els invasors romans. Cal destacar, però, que aquesta obra esdevingué cèlebre no sols per la metàfora de la resistència catalana contra la dictadura franquista, sinó també per l'acurada bibliografia que va fer servir: Tit Livi, Corneli Nepot, Polibi, Tucídides... A més, també conreà el teatre amb peces de caire clàssic com: Aníbal (1957) i Lucrècia (1958). 

Avui, en la Diada de Sant Jordi, us vull felicitar amb el poema LA ROSA, extret del recull poètic L'horta daurada, que recull un total de quaranta-nou poemes redactats entre 1946 i 1983.

LA ROSA

III

Rosa roja que respires
l'aire càlid del carrer, 
i sense parlar regires
el pensament més sincer.

Esclatant font de tendresa, 
símbol de goig i d'enyor,
sempre prop de la bellesa
i cantant sempre l'amor.

Jo t'he vist rient joiosa
a la boca d'un donzell
i dansant capriciosa
enmig d'un bonic pomell.

Jo t'he vist als dits estreta
d'un jove vençut i las,
esfullant-te, mig desfeta,
llençant perfums al teu pas.

Jo t'he vist triomfadora,
roja de sang i carmí, 
encenent, abrasadora, 
la mirada d'un fadrí.

Rosa tendra, favorita,
símbol de desigs pregons,
dolça beutat infinita,
rosa de grans passions.

Em domines la paraula
amb els teus accents quiets,
et tinc damunt la taula
sense conèixer qui ets.

(Barcelona, 7 octubre 1963)


(Foto Gemma Herrero, Pau Xuriguera i Fina Rico)
(Foto Gemma Herrero, Fina Rico explicant l'exposició itinerant)
(
(Barcelona, 7 octubre 1963)



Llatinismes

 Ja que hi som a les acaballes del curs de 2n de Batxillerat, us deixo un vídeo sobre llatinismes del programa televisiu Saca la Lengua. Aquest es va emetre a RTVE la passada tardor. Espero que us sigui d'una gran utilitat! 

19 de set. 2011

Nou curs!

Saluete, discipuli discipulaeque!

Després d'un merescut descans, Ariadna reprèn el seu rumb amb nous alumnes i projectes: ampliar el blog Teseu , donar novament la benvinguda a la matèria de Cultura clàssica i sobretot valorar i participar en totes aquelles noves propostes que vagin sorgint per animar i dinamitzar les nostres classes.
Bon inici de trajecte i que les ganes d'aprendre sempre us acompanyin!

4 de juny 2011

In itinere

La setmana passada celebràvem el comiat de 2n de Btx!
Celebració emotiva per a tots vosaltres. No sols per la fi d'una etapa escolar i formativa, sinó també pel futur que se us desvetlla a l'horitzó.

(Conferència de Llatí sobre La representació dels orígens de Roma a la història de l'art.)

( Universitat de Barcelona. 31 de gener)


Des d'Ariadna, us vull dedicar el poema, Ítaca, d'en Konstandinos P. Kavafis que és ple de referents clàssics.
Espero i desitjo que us acompanyin sempre i sobretot que hagin despertat en vosaltres l'espurna suficient per sentir-vos hereus i partíceps d'un gran patrimoni, el del món Clàssic.

Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixença.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereixis:
són coses que en el camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, ambres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

(Traducció de Carles Riba)

A vosaltres, discipuli discipulaeque!

31 de maig 2011

Ilerda

De l'urbanisme d'Ilerda, d'època romana, no se'n sap gran cosa perquè ja havia estat habitat des de l'antiguitat. Però sabem que dins de la ciutat hi hagueren uner termes, de les quals tan sols s'ha excavat una part.
Així doncs, per a que us pugueu fer una idea us convido a que visualitzeu el següent vídeo del web Histotube, portal de vídeos d'història i patrimoni en català.


29 de maig 2011

Bàrcino

En aquests dies de repàs per a la selectivitat, us proposo que visualitzeu aquests dos vídeos sobre Bàrcino i la seva necròpolis, coneguda com a via sepulcral. Us pot ajudar a entendre millor el traçat actual i les restes arqueològiques de la plaça Vila de Madrid.




11 de maig 2011

Thermae

Viri romani in thermas frequenter ibant. Serui dominos saepe committebant et togas in apodyterio custodiebant. Primum Romani in tepidario sedebant atque in caldarium intrabant. Deinde serui dominorum terga cum oleo fricabant. In thermis sumptuosis bibliotheca etiam erat et Romani Graecorum et Romanorum poetarum libros legebant.

(Llatí 1, ed. Barcanova)





Els romans aprofitaven també les aigües termals per construir balnearis, on es guarien de certes malalties. Sabries dir quins establiments d'època romana encara es conserven a Catalunya amb aquesta funció? Què tenen en comú? En quin punt de la nostra geografia es troben?

Mitjançant el visionat d'aquests dos vídeos digues el nom dels diferents compartiments termals i especifica quin era el seu ús. Actualment, quina és la seva pervivència?

27 de març 2011

Amfiteatre a Bàrcino?

El passat diumenge 20 de març, el diari La Vanguardia es feia ressò, al suplement vivir,de la hipòtesi de la historiadora Jordina Sales Carbonell.
Aquesta historiadora ha realitzat una investigació que permet suposar que a Bàrcino existí un amfiteatre on actualment hi trobem l'emplaçament de l'església de Santa Maria del Mar.

23 de març 2011

Primer aniversari d'Ariadna

Ja fa un any de la posada en marxa del blog d'Ariadna!


Blog que va néixer amb el propòsit d'enriquir les nostres classes de Llatí.
Objectiu que crec que hem aconseguit amb escreix! No sols per part vostre, els autèntics protagonistes, sinó també perquè, al llarg d'aquest viarany, són moltes les persones que m'han animat a seguir per aquest camí i sobretot a cercar, aprendre i endegar nou projectes que aviat començarem. Feliciter!

21 de març 2011

Edificis de lleure: amfiteatre i circ


Al llarg de la lliçó d'avui, has pogut comprovar que l'amfiteatre era una construcció pública originària de l'arquitectura romana. En ella se celebraven tres tipus d'espectacles: els munera, les uenationes i les naumachiae.
Tot i que a vegades, de forma excepcional, es donaven les damnationes ad bestias. Espectacles extremadament cruels en què uns homes, indefensos, eren devorats per les feres. Normalment els feien en hores de poca assistència, al matí o a l'entreacte del migdia.



En parlar de l'amfiteatre, no puc evitar compartir amb vosaltres aquesta aquarel·la, Kolosseum und Forum Romanum (1835), de Rudolf Wiegmann, pintor i arquitecte alemany de transició entre el Classicisme i el Romanticisme.

Sempre m'ha impressionat! No sols pels matisos dels colors, sinó també per la majestuositat dels edificis clàssics en un ambient decadent, però alhora reivindicador d'un passat esplendorós i actual.
Com a activitat et proposo cercar pintures, gravats... dels períodes abans citats que hagin representat el famós Amfiteatre Flavi, anomenat Colosseum, inaugurat el 80 d.C amb una capacitat per a uns 50.000 espectadors.
Dimensions que has pogut captar en el vídeo que has visionat fa uns instants.

A més, sabries dir en quina població catalana es troba l'unic amfiteatre conservat? Quins altres es conserven a la resta de la Hispània romana? De quina època daten?

D'altra banda, el circ servia per a fer curses de cavalls i carros (bigae, trigae et quadrigae).
Segons Tit Livi (Ab Urbe Condita Liber I) Luci Tarquini Prisc fou l'artífex del primer circ creat a Roma: "Havent aconseguit allí un botí més gran que no havia estat la fama d'aquesta guerra, va celebrar uns jocs de circ més esplèndids i més ben organitzats que els que havien fet els reis anteriors. (...) Els jocs van consistir en curses de cavalls i combats de púgils, portats sobretot d'Etrúria". (Traducció de Bàrbara Matas, ed. La Magrana)



El llibre Grecs i Romans (ed. Alhambra Longman, 1989) recull que: (...)Els jocs circencs, a més a més d'oferir un espectacle de dotze carreres o de totes les que es podien fer durant la claror del dia, eren la base sobre la qual es feien apostes que recaptaven molts diners. Per culpa d'aquestes apostes uns s'enriquien i d'altres s'arruïnaven. Segons afirma Ovidi a Amores 3, 2, 69-73.
"Desgraciat de mi, gira la meta amb corba massa oberta. Què fas? El qui et segueix l'ha rasada de prop i et passarà al davant. Què fas, infeliç? Arruïnes els bons desitjos d'una noia: estira, si et plau, amb mà vigorosa les regnes de l'esquerra. Ben bé hem apostat per un inepte."

Fetes aquestes apreciacions et proposo, com a tasca, que observis aquest fragment de la pel·lícula Ben-Hur (1959) i que responguis a les preguntes següents:
  • Quina funció tenen els set ous grossos de fusta o dofins?
  • Quantes faccions o quàdrigues participen?
  • Hi ha algun moment en què es produeixi el naufragium? En què consistia?
  • El públic romà no era com els espectadors grecs que es deixaven endur pels valors autènticament esportius, com l'habilitat dels aurigues i la força dels cavalls, sinó que només reaccionava pel triomf o per la derrota. Abans de que acabi la cursa de carros, ja es fa pal·lès aquest detall?
  • Esbrina de què tracta la novel·la de Lewis Wallace que inspirà aquest llargmetratge i fes un resum d'un mínim de quinze línies.

Aquesta tasca cal deixar-la a l'adreça de correu gmail de la matèria de Llatí. És important que tingueu cura de l'ortografia, expressió...