Les sibil·les eren profetesses que habitaven en coves i eren inspirades pel déu Apol·lo. El cert és que trobem sibil·les en diverses cultures de la Mediterrània.
Al sud d'Itàlia, tenim la sibil·la de Cumes que anunciava els oracles en una gruta.
 | |
| (Sibil·la de Cumes, Michelangelo) |
En un passatge de l'Eneida, Virgili ens narra la visita d'Eneas a la sibil·la de Cumes per demanar-li consell sobre el seu futur.
"Amb aquestes paraules suplicava i abraçava els altars, quan la profetessa començà a parlar així: "Nascut de la sang dels déus, troià fill d'Anquises, és fàcil la baixada cap a l'Avern: les portes del negre Dis són obertes nit i dia, però desfer el camí i tornar a sortir als aires de dalt, això és el difícil, això és el penós. Pocs ho han aconseguit, fills de déus a qui estimà l'equànime Júpiter o a qui un coratge ardent enlairà fins als astres. Tot l'espai central és ple de boscos, i els envolta el Cocit lliscant amb les seves negres sinuositats. Però, si tan gran és el desig en el teu cor, si tan gran és el deler de travessar dues vegades la llacuna Estígia, de veure dues vegades el negre Tàrtar, si tens ganes de lliurar-te a una tasca insensata, escolta què et cal acomplir prèviament. En un arbre ombrívol s'hi amaga un branquilló que és d'or, tant les fulles com la flexible tija, consagrat a la Juno subterrània; tot el bosc el tapa i les ombres el tenen reclòs en valls obscures. Però no és possible de penetrar en les profunditats de la terra si abans no has arrencat de l'arbre aquest brot de fulles d'or. Aquesta és l'ofrena particular que la bella Prosèrpina té ordenat que li sigui presentada (...). Digué, tancà els llavis i emmudí."
VIRGILI, Eneida, VI vv.126-156 (trad. de Joan Bellès)
Un cop llegit aquest fragment de l'Eneida respon les preguntes següents:
1) Sabries dir què és l'Avern?
2) Qui és Dis?
3) Què creus que és el Cocit? I la llacuna Estígia?
4) Què és el Tàrtar? Amb què se l'ha confós sempre?
5) Esbrina quina deessa s'hi identifica amb l'epítet la Juno subterrània?
També Ovidi, en el llibre XIV de les Metamorfosis, ens explica la visita d'Eneas a la sibil·la.
"Després de passar de llarg aquest país i de deixar enrere els murs de Partènope a la dreta i el sepulcre del fill d'Èol, el músic, i les terres plenes d'aiguamolls a l'esquerra, va penetrar en les costes de Cumes i en l'antre de la Sibil·la de llarga vida per suplicar-li que li permetés endinsar-se en l'Avern per anar a trobar l'esperit del seu pare. Ella, després de mantenir durant molt de temps la mirada fixa a terra, la va alçar i, posseïda pel déu, va dir finalment: "Demanes molt, home il·lustre per les teves gestes; la força del teu braç ha quedat provada enmig de les armes, i la teva pietat filial enmig de les flames. Però no tinguis por, troià; obtindràs el que demanes i amb el meu guiatge veuràs els estatges de l'Elisi, el darrer reialme de la humanitat i l'ombra del teu pare estimat; no hi ha cap camí inaccessible al valor". Això va dir. Li va mostrar una branca resplendent d'or en el bosc de la Juno de l'Avern i li va manar d'arrencar-la del tronc. Eneas va obeir i va poder veure els dominis de l'Orc terrible, els seus avantpassats i l'ombra del vell i noble Anquises; va assabentar-se també de les lleis d'aquelles regions i dels perills a què hauria de fer front en noves guerres. Després, mentre caminava amb passos cansats pel camí de retorn que se li obria al davant, va alleugerir la seva fatiga conversant amb la guia de Cumes." (Trad. de Ferran Aguilera i Puentes)
Tot seguit, respon també aquestes preguntes:
1) A quina ciutat es refereix Ovidi quan diu: "(...) i de deixar enrere els murs de Partènope(...)".
2) Qui és el fill d'Èol, el músic?
3) Què són els estatges de l'Elisi?
4) A qui es refereix Ovidi quan parla de la Juno de l'Avern?
5) Qui és l'Orc? Amb què se'l identifica?
6) Quines similituds hi veus entre els dos textos? Hi ha cap diferència important?
7) Quina relació hi ha entre la llegenda de Tarquini el Superb i la Sibil·la de llarga vida que ens diu Ovidi? Potser, t'ajuda el següent enllaç de La cinta de Níke.
28 comentaris:
Hola! Som l'Olga Elías i l'Albert Esteban de 4t ESO "C" i aqui et deixem les respostes de l'activitat d'avui.
6) Quines similituds hi veus entre els dos textos? Hi ha cap diferència important?
En cada un dels textos explica històries diferents però parlen del mateix lloc i de similituds entre els personatges.
7) Quina relació hi ha entre la llegenda de Tarquini el Superb i la Sibil·la de llarga vida que ens diu Ovidi? Potser, t'ajuda el següent enllaç de La cinta de Níke.
A la llegenda de Tarquini el Superb explica que va haver de vendre llibres i a la Sibil·la que cremava els llibres per tant de rebaixar el seu preu fins a tenir només tres d'aquests llibres, que el rei no li va voler pagar.
Adéu.
Pregunta 6:En ambdós textos explica la baixada d’Eneas a l’infern per trobar l’esperit del seu pare. Per aconseguir-ho, en el primer text ha d’arrencar un brot de fulles d’or del bosc de la Juno subterrània i en el segon, ha d’arrencar una branca d’or del bosc de la Juno de l’Avern.
Pregunta 7: Segons la llegenda, Tarquini el superb va comprar per a la ciutat els anomenats llibres Sibil•lins, un conjunt d'oracles profètics de la Sibil•la de Cumes, que eren consultats en l'època de crisi. La sibil•la es va presentar davant d’ell i li va oferir vendre-li els nou volums per tres-centes peces d'or. Tarquini va rebutjar el preu, i després d'això la Sibil•la va cremar tres dels llibres i va demanar tres-centes peces d'or pels sis restants. Tarquini va tornar a rebutjar l'oferta i,novament, la Sibil•la va cremar tres dels llibres i va demanar tres-centes peces d'or pels tres últims. Aquesta vegada, Tarquini va pagar el que se li demanava, puix que no es va atrevir a permetre la destrucció de les profecies que quedaven.
6)Les semblances entre els dos textos són que Eneas suplica a la sibil·la l'entrada a l'Avern i aquesta es qui li fa de guia, que entrar i sortir de l'inframón no és feina fàcil i que per poder fer-ho a d'arrencar una branca d'or del tronc d'un arbre situat al bosc de la Juno subterrània.
Les diferències més importants són que Eneas en l'Eneida ha de buscar ell sol la branca i presentar-la d'ofrena i segons Ovidi la sibil·la és qui el guia fins a ella i fa que l'arrenqui; l'altre diferència es que en el text de Virgili la sibil·la li explica tot el recorregut i els pasos que ha de seguir i en les Metamorfosis d'Ovidi arriba a entrar a l'Avern i al final ja es troba de camí de retorn.
7)La sibil·la de llarga vida, la sibil·la de Cumas es va presentar a Tarquini el Superb disfressada d'una dona molt anciana, que portava nou llibres sibilins. LI va oferir els llibres a Tarquini el Superb però el preu que li demanava li semblava desorbitat. Es va negar a comprar-los, pensant que baixaria de preu, però la sibil·la va destruir tres llibres i li va oferir els restants pel mateix preu. Tarquini es va negar una altre vegada i com a resposta es van destruir tres llibres més. Finalment per evitar la destrucció dels llibres que quedaven, els va comprar pel preu inicial, el dels nou llibres.
Hola Gemma som la Paula Membrive i la Helma.
ex 6:
Similituds:
Els dos parlen de l'Avern
Diferències:
En el primer text ha d’arrencar un brot de fulles d’or del bosc de la Juno subterrània i en el segon, ha d’arrencar una branca d’or del bosc de la Juno de l’Avern
Ex 7:
Segons la llegenda una vegada la sibil·la de Cumes va voler vendre-li els nou llibres sibil·lins a Tarquini el Superb a un preu molt alt, 300 peces d’or. Ell va dir que no i la sibil·la va cremar-ne tres i li va oferir els llibres restants pel mateix preu. Tarquini s’hi va tornar a negar i la sibil·la li va tornar a oferir els tres al mateix preu i aquest, encuriosit va acceptar. Aquests llibres contenien profecies diverses i eren consultats quan algun presagi amenaçava el futur de Roma.
Soc l'Elena Mena!
6) La similitut es eue els dos textos parlen de l'Avern, i la diferencia es que en el primer text diu que es dificil la sotida de l'Avern, i en el segon explica que Eneas volia endinsarse cap a l'Avern per anar a trobar l'esperit del seu pare.
7)Segons la llegenda, la sibil·la de Cumes es va presentar davant del darrer rei de Roma, Tarquí el Superb, i li va oferir vendre-li els nou volums per tres-centes peces d'or. Tarquí va rebutjar el preu; després d'això la Sibil.la va cremar tres dels llibres i va demanar tres-centes peces d'or pels sis restants. Novament Tarquí va rebutjar l'oferta i novament la Sibil.la va cremar tres dels llibres i va demanar tres-centes peces d'or pels tres últims. Aquesta vegada, Tarquí va pagar el que se li demanava, no es va atrevir a permetre la destrucció de les profecies finals.
6.-
Les similituts que hi han entre els dos textos que parlen de l'Avern i les diferències són:
Primer text: És la sortida cap a l'Avern.
Segon text: Explica quan Eneas vol anar cap a l'Avern per trobar-se amb l'esperit del seu pare.
7.-
La sibil·la cumana es va presentar davant el que seria el darrer rei de Roma, Tarquí el Superb, i li va oferir vendre-li els nou volums per tres-centes peces d'or. Tarquí va rebutjar el preu per exorbitant; després d'això la Sibil.l va cremar tres dels llibres i va demanar tres-centes peces d'or pels sis restants. Aleshores Tarquí va rebutjar l'oferta i novament la Sibil.la va cremar tres dels llibres i va demanar tres-centes peces d'or pels tres últims. Aquesta vegada, Tarquí va pagar el que se li demanava, car no es va atrevir a permetre la destrucció de les profecies finals.
Des d'aleshores, els Llibres sibilins van ser preservats amb cura pels romans, que els van fer dipositar al Capitoli.
6)
Similituds: Que els 2 ens narren la visita d'Eneas a la Sibil.la de Cumes. La major diferència es que en el primer text es diu que es molt fàcil entrar a l'Avern però molt difícil sortir i en el segon text diu que Eneas volia endinar-se a l'infern per trobar l'esperit del seu pare.
7)
Segons la llegenda, la sibil·la cumana es va presentar davant el que seria el darrer rei de Roma, Tarquí el Superb, i li va oferir vendre-li els nou volums per tres-centes peces d'or. Tarquí va rebutjar el preu per exorbitant; després d'això la Sibil.l va cremar tres dels llibres i va demanar tres-centes peces d'or pels sis restants. Novament Tarquí va rebutjar l'oferta i novament la Sibil.la va cremar tres dels llibres i va demanar tres-centes peces d'or pels tres últims. Aquesta vegada, Tarquí va pagar el que se li demanava, car no es va atrevir a permetre la destrucció de les profecies finals.
Hola Gemma!
Sóc la Sara, aqui et deixo les activitats:
6)Les similituds entre els dos textos són: explica com és l' Avern, parlen de Juno(Prosèrpina)i en els dos explica la visita d'Eneas a la sibil·la de Cumes. De diferències, es que Eneas en el primer text s' explica que es vol anar i en canvi en el segon posa que vol entrar-hi.
7)La relació entre els dos textos es que en el de la " Tarquini el Superb" explica que la sibil·la de Cumes li ofereix uns nous llibres sibil·lins, per un preu molt alt, pero Tarquini no els vol comprar. Llavors, la sibil·la, quemà tres i els va oferir un altre cop pel mateix preu i al tercer cop li va dir que sí però ja tot encuriosit. I en la de la sibil·la de llarga vida explica que vol ser inmortal a canvi de predir el futur. Llavors la relació que trobo és que la sibil·la li oferia els llibres perque obtenien tota l'informació sobre el futur cosa que ella va agarantir per l'inmortalitat i Tarquini els va agafar(però li va costar agafar-los).
Preguntes:
6)Que tots dos textos ens parlan de la visita a la sibil·la de Cumes. Llavors en una de les diferències més importants seria que en el primer text es narrat per Virgili en un passatge de l'Eneida i després el segon esta narrat per Ovidi i al llibre XIV de les Metamorfosis.
7)La relacio es que en la sibil·la de Cumes li ofereix uns nous llibres sibil·lins, per un preu molt alt, pero ell no els compra. Llavors, crema tres i els ofereix un altre cop pel mateix preu i al tercer cop li va dir que sí. I en la de la sibil·la de llarga vida explica que vol ser inmortal a canvi de predir el futur. Llavors la relació que trobo és que la sibil·la li oferia els llibres perque són els que obtenen la informació sobre el futur i llavors l'altre els agafa.
6) Els dos textos parlen sobre la sibil·la de Cumes. I el que els diferencia, que el primer text parla d'un passatge de l'Eneida pero ens els narra Virgili i en el segon text en el narra Ovidi de en el llibre XIV de les Metamorfosis.
7)La relació entre els dos textos es que en el de la " Tarquini el Superb" explica que la sibil·la de Cumes li donen uns nous llibres sibil·lins, per un preu molt alt, pero Tarquini no els compra. Llavors, ell crema tres i els va oferir un altre cop pel mateix preu i al tercer cop li va dir que sí. I en la de la sibil·la de llarga vida explica que vol ser inmortal a canvi de predir el futur. Llavors la relació que trobo és que la sibil·la li oferia els llibres perque eren els que obtenien tota l'informació sobre el futur i Tarquini els volia.
6) Quines similituds hi veus entre els dos textos? Hi ha cap diferència important?
Les similituds que he trobat tant en el text d'Ovidi com en el de Virgili es que, els dos textos parlen de l'Avern i utilitzen les mateixes terminologies com per exemple: La Juno subterrània, La Juno de l'Avern.
Una gran diferència que he trobat es que el primer text parla de que Eneas vol sortir de l'Avern i per això ha d'arrancar un brot de fulles d'or. En canvi en el segon text s'hi explica com Eneas vol entrar en l'Avern en busca de l'esperit del seu pare pero per fer-ho haurà d'arrancar la branca d'or que se li mostra.
6.
els dos textos parlen sobre l'Avern i aixó és el que tenen en comú, però, el primer diu que és difícil l'entrada a l'avern i en el segon diu que Eneida vol anar a trobar lesperit del seu para a l'interior de l'avern.
7.
Segons la llegenda, la sibil·la cumana es va presentar davant el que seria el darrer rei de Roma, Tarquí el Superb, i li va oferir vendre-li els nou volums per tres-centes peces d'or. Tarquí va rebutjar el preu per exorbitant; després d'això la Sibil.l va cremar tres dels llibres i va demanar tres-centes peces d'or pels sis restants. Novament Tarquí va rebutjar l'oferta i novament la Sibil.la va cremar tres dels llibres i va demanar tres-centes peces d'or pels tres últims. Aquesta vegada, Tarquí va pagar el que se li demanava, car no es va atrevir a permetre la destrucció de les profecies finals.
JUDITH GARCÍA
6) Al primer text es situa tot a Grècia però al segon surt París ( per lo de els estatges de L'Elisi)
7) Que Eneas volia la vida eterna però no li van concedir.
6. la similitud es que en els 2 textos explica el viatge d'eneas a la sibil.la de Cumes, i en els 2 es parla de l'avern, i les diferencies són que en el primer text es diu que la sortida del avern es molt dificil i en el segon explica que eneas es va endinsar per trobar l'esperit del seu pare.
7. dons que la sibil.la es va presentar a Tarquini el superrb i li va oferir vendre-li 9 volums per 300 peses d'or, ell ho rebutjà, i la sibil.la va cremar 3 dels llibres i va demanar 300 peses d'or per els 6 restants i Tarqui va tornar a rebutjar l'oferta io novament la sibil.la va cremar 3 dels llibres i va demanar 300 peses d'or pels 3 ultims. Aquesta vegada Tarqui ho va pagar perque no va permetre la destrucció de les profecies.
7)Relació: en la llegenda de Tarquini el Superb diu que la Sibil·la de Cumes li ofereix uns llibres que nega perquè estàn a un preu molt alt. Desprès de cremar uns quants i oferir-li menys llibres al mateix preu va acceptar.
La sibil·la li oferia els llibres per allargar la seva vida.
6) Quines similituds hi veus entre els dos textos? Hi ha cap diferència important?
En els dos textos es parla de la baixada d'Eneas a l'Avern (infern) per a trobarse amb el seu pare Anquises.
En els dos textos la persona amb qui Eneas parla és Juno la subterrània (Prosèrpina)
Diferències:
Al text de l'Eneida, Juno diu quer a baixar a l'Avern ha d'arrancar un branquilló d'or i des`rés endinsar-se al bosc impenetrable.
Al text de les Metamorfosis, únicament va haber d'arrancar una branca d'or i va aparèixer Anquises.
Hola Gemma aqui et deixo les activitats:
6) Quines similituds hi veus entre els dos textos? Hi ha cap diferència important?
Que ambdós parlen de l’Avern (l’infern) i que per entrar-hi i visitar l’ànima d’un estimat, hi fa falta un branquilló d’or, i tot això s’ho diu una sibil•la a Eneas.
7) Quina relació hi ha entre la llegenda de Tarquini el Superb i la Sibil•la de llarga vida que ens diu Ovidi?
Que en ambdós parla d’una sibil•la que dona una llisó.
7) Quina relació hi ha entre la llegenda de Tarquini el Superb i la Sibil·la de llarga vida que ens diu Ovidi?
La relació que hi trobo entre les dues llegendes es, que en la de Tarquini el Superb s’explica que una vegada la sibil·la de Cumes va voler vendre-li els nou llibres sibil·lins a un preu molt alt. Ell va dir que no i la sibil·la va cremar-ne tres i li va oferir els llibres restants pel mateix preu. Tarquini s’hi va tornar a negar i la sibil·la li va tornar a oferir els tres al mateix preu i aquest, encuriosit va acceptar. Aquests llibres contenien profecies diverses i eren consultats quan algun presagi amenaçava el futur de Roma. I la Sibil·la de llarga vida sempre es representa amb un llibre de profecies, amb això el que vull dir es que, li va donar a Tarquini la clau per predir el futur com ella ho feia.
6) Quines similituds hi veus entre els dos textos? Hi ha cap diferència important?
En els dos textos ens es explicada la baixada d'Eneas a l'Avern per a trobar-se amb el seu pare Anquises.
En els dos textos, Eneas parla amb la mateixa persona: Juno subterrània (la Prosèrpina).
A l'Eneida, Juno explica que per a baixar a l'Avern, Eneas ha d'arrencar un branquilló d'or i després endinsar-se en un bosc impenetrable. En canvi a les Metamorfosis d'Ovidi, únicament va haver d'arrencar un branquilló d'or i va aparèixer Aquises.
7) Quina relació hi ha entre la llegenda de Tarquini el Superb i la Sibil·la de llarga vida que ens diu Ovidi?
La relació que hi ha entre aquests dos textos, és que als dos la sibil·la oferia llibres i que Tarquini els agafa tot encuriosit.
Enrique Navarro,
4 ESO C
Olga i Albert, la vostra resposta no està gens elaborada. Ho intenteu de nou?
Sara, molt bé! Veig que t'has adonat que es tracta de Prosèrpina! Segueix així!
Agrairia que poséssiu el nom en les vostres activitats!
Judith, el nom del rei no és Tarquí, sinó Tarquini! Et manca la identificació de Juno de l'Avern...La resta força bé.
Dani, ho tornes a fer? Ànims!
Ana Mª, has d'escriure amb correcció.
Paula Jiménez, i la pregunta 6? Ho tornes a refer?
Albert Milià, compte amb l'ortografia!
Gràcies Gemma!
Sara
Publica un comentari a l'entrada