 |
| Ròmul i Rem, Peter Paul Rubens (1615-1616) |
29 de set. 2013
Ròmul i Rem
Esbrina quins personatges hi surten en la següent pintura de Rubens.
Roma
Aquests dies, estem treballant el mite de fundació de Roma i he pensat que us faria gràcia comprovar com els clàssics continuen sent notícia mitjançant la
música dels nostres dies.
Lletra:
Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
viuria en un Imperi, tindríem un esclau,
i àmfores al pati plenes d'oli i vi
i una estàtua de marbre dedicada a mi.
Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
i ens depertaria un carro pujant per l'empedrat.
I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
són les coses bones de passar a l'eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.
I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t'embolicava el peu
i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l'eternitat.
(Els millors professors europeus, 2008)
Què et sembla?
A més, també et deixo l'enllaç de la sèrie Mitos y leyendas sobre l'origen mític de la ciutat.
Lletra:
Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
viuria en un Imperi, tindríem un esclau,
i àmfores al pati plenes d'oli i vi
i una estàtua de marbre dedicada a mi.
Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
i ens depertaria un carro pujant per l'empedrat.
I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
són les coses bones de passar a l'eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.
I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t'embolicava el peu
i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l'eternitat.
(Els millors professors europeus, 2008)
Què et sembla?
A més, també et deixo l'enllaç de la sèrie Mitos y leyendas sobre l'origen mític de la ciutat.
24 de febr. 2013
El laberint de Creta
Molts pintors i escultors de totes les èpoques han tractat el tema mític del Minotaure i el Laberint. Com també la història d'amor de Teseu i Ariadna.
Per tal de no perdre cap detall, llegeix amb atenció la narració proposada al Fil de les Clàssiques i tot seguit respon les preguntes següents:
a) Qui era Dèdal?
b) Per què Ariadna ajudà a Teseu?
c) Quina significació tenien les veles negres?
d) Quin déu propicià que Ariadna es dormís a Naxos?
e) Què t'ha semblat aquest mite?
f) Sabries dir quins moments del mite exposen l'escultura de A. Canova i les pintures de J.B Regnault i J.W. Watherhouse?
 | ||||
| (Teseu i el Minotaure (1781), Antonio Canova. The Victoria and Albert Museum, London) |
 | |
| (Ariadna i Teseu de J.B. Regnault, Museu de Belles Arts, Ruan, França) |
a) Qui era Dèdal?
b) Per què Ariadna ajudà a Teseu?
c) Quina significació tenien les veles negres?
d) Quin déu propicià que Ariadna es dormís a Naxos?
e) Què t'ha semblat aquest mite?
f) Sabries dir quins moments del mite exposen l'escultura de A. Canova i les pintures de J.B Regnault i J.W. Watherhouse?
 |
| (Ariadna (1898), John William Watherhouse) |
Ara que ja saps una mica sobre aquest mite, visualitza el capítol Dèdal de la sèrie Mitos y Leyendas de rtve i investiga sobre els personatges següents:
a) Dèdal: per què va arribar a la cort del rei Minos; què inventà i quin càstig va rebre en morir el Minotaure.
b) Ícar: per què se'l relaciona amb la llibertat? Explica aquesta relació a partir del mite.
c) Pasífae; Agènor; Asterió; Minos i Dionís.
- Un cop fetes les investigacions, realitza un escrit en forma de notícia sobre els fets més rellevants.
Cal que escriguis entre 150 i 200 paraules.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)