El curs passat, per aquestes dates, ens visitaren en Pau Xuriguera i la Fina Rico per parlar-nos de la vida i obra de Joan Baptista Xuriguera.
 |
| (Foto de Gemma Herrero, Gavà 2011) |
La jornada fou emotiva i intensa, no sols per tot allò que vàrem aprendre, sinó per l'admiració que ens despertà aquest intel·lectual català que ha passat a la història de la llengua catalana per la seva obra didàctica Els verbs catalans conjugats (1972), malgrat haver conreat tots els gèneres literaris.
 |
| (Foto de Gemma Herrero, presentació de l'acte i lectura d'un poema) |
Des d'aquest espai clàssic, voldria destacar el poema èpic Indíbil i Mandoni (Barcelona 1955) que explica la història de l'enfrontament entre els dos cèlebres cabdills ilergets amb els invasors romans. Cal destacar, però, que aquesta obra esdevingué cèlebre no sols per la metàfora de la resistència catalana contra la dictadura franquista, sinó també per l'acurada bibliografia que va fer servir: Tit Livi, Corneli Nepot, Polibi, Tucídides... A més, també conreà el teatre amb peces de caire clàssic com: Aníbal (1957) i Lucrècia (1958).
Avui, en la Diada de Sant Jordi, us vull felicitar amb el poema LA ROSA, extret del recull poètic L'horta daurada, que recull un total de quaranta-nou poemes redactats entre 1946 i 1983.
LA ROSA
III
Rosa roja que respires
l'aire càlid del carrer,
i sense parlar regires
el pensament més sincer.
Esclatant font de tendresa,
símbol de goig i d'enyor,
sempre prop de la bellesa
i cantant sempre l'amor.
Jo t'he vist rient joiosa
a la boca d'un donzell
i dansant capriciosa
enmig d'un bonic pomell.
Jo t'he vist als dits estreta
d'un jove vençut i las,
esfullant-te, mig desfeta,
llençant perfums al teu pas.
Jo t'he vist triomfadora,
roja de sang i carmí,
encenent, abrasadora,
la mirada d'un fadrí.
Rosa tendra, favorita,
símbol de desigs pregons,
dolça beutat infinita,
rosa de grans passions.
Em domines la paraula
amb els teus accents quiets,
et tinc damunt la taula
sense conèixer qui ets.
(Barcelona, 7 octubre 1963)
 |
| (Foto Gemma Herrero, Pau Xuriguera i Fina Rico) |
 |
| (Foto Gemma Herrero, Fina Rico explicant l'exposició itinerant) |
(
(Barcelona, 7 octubre 1963)
