22 d’oct. 2012

Hispània Romana: Tàrraco

El proper divendres 26 d'octubre, 4t d'ESO marxa d'excursió a Tàrraco. Els alumnes de llatí, al llarg d'aquesta setmana, haureu de realitzar un seguit d'activitats grupals i individuals per tal de gaudir-la.

(Amfiteatre de Tàrraco)
 En primer lloc, començarem visualitzant els vídeos penjats a l'entrada sortida a Tàrraco. A continuació, ens posarem a treballar en grups els diferents aspectes d'interès: estructura; edificis públics, religiosos, privats; vies d'accés; canalització de l'aigua; via sepulcral; monuments allunyats de Tàrraco; la seva evolució durant la República i l'època imperial... I també la Tàrraco actual i  el seu festival Tàrraco Viva .
Per anar obrint boca us deixo l'enllaç del programa radiofònic En guàrdia, presentat per Enric Calpena que tracta de Tàrraco.

Escolta'l amb atenció! Perquè et serà d'una gran ajuda per a la tasca a realitzar a classe.


 

14 d’oct. 2012

Sèrie de mites clàssics a La 2 de TVE!

Salue, discipuli discipulaeque!

M'he assabentat que, aquest diumenge 14, s'estrena a La 2 de TVE una sèrie de mitologia grecoromana: "Mitos y leyendas". Té un total de 13 capítols que pretenen ser una introducció als mites fonamentals de la tradició clàssica.
L'únic inconvenient és l'horari, ja que l'emissió del capítol és a les 24:00. Aspecte que dificulta el seu seguiment. Malgrat tot, esperem que al llarg de la setmana el pengin al web de TVE i el puguem seguir per així poder-los comentar a classe!

10 d’oct. 2012

Norma

Al llarg d'aquests dies, ens hem endinsat en l'art de l'endevinació a Roma. Aspecte que ens ha dut a parlar d'àugurs, harúxpexs, vestals... i de la sibil·la de Cumes. 
Aprofundint en aquest personatge tan singular, hem sabut de la llegenda de Tarquini el Superb i de la seva adquisició dels Llibres Sibil·lins. Sabies que en diverses cultures de la Mediterrània també trobem sibil·les?

Què en saps de l'òpera Norma? De què tracta la història fictícia? On està ambientada? Per què se la relaciona amb el mite de Medea? Qui és el músic autor d'aquesta obra?

Et sona aquesta ària, anomenada Casta Diva?

Lletra de l'ària.

8 d’oct. 2012

La Sibil·la de Cumes

Les sibil·les eren profetesses que habitaven en coves i eren inspirades pel déu Apol·lo. El cert és que trobem sibil·les en diverses cultures de la Mediterrània.
Al sud d'Itàlia, tenim la sibil·la de Cumes que anunciava els oracles en una gruta. 

(Sibil·la de Cumes, Michelangelo)
En un passatge de l'Eneida, Virgili ens narra la visita d'Eneas a la sibil·la de Cumes per demanar-li consell sobre el seu futur.

"Amb aquestes paraules suplicava i abraçava els altars, quan la profetessa començà a parlar així: "Nascut de la sang dels déus, troià fill d'Anquises, és fàcil la baixada cap a l'Avern: les portes del negre Dis són obertes nit i dia, però desfer el camí i tornar a sortir als aires de dalt, això és el difícil, això és el penós. Pocs ho han aconseguit, fills de déus a qui estimà l'equànime Júpiter o a qui un coratge ardent enlairà fins als astres. Tot l'espai central és ple de boscos, i els envolta el Cocit lliscant amb les seves negres sinuositats. Però, si tan gran és el desig en el teu cor, si tan gran és el deler de travessar dues vegades la llacuna Estígia, de veure dues vegades el negre Tàrtar, si tens ganes de lliurar-te a una tasca insensata, escolta què et cal acomplir prèviament. En un arbre ombrívol s'hi amaga un branquilló que és d'or, tant les fulles com la flexible tija, consagrat a la Juno subterrània; tot el bosc el tapa i les ombres el tenen reclòs en valls obscures. Però no és possible de penetrar en les profunditats de la terra si abans no has arrencat de l'arbre aquest brot de fulles d'or. Aquesta és l'ofrena particular que la bella Prosèrpina té ordenat que li sigui presentada (...). Digué, tancà els llavis i emmudí." 
VIRGILI, Eneida, VI vv.126-156 (trad. de Joan Bellès)

Un cop llegit aquest fragment de l'Eneida respon les preguntes següents:

1) Sabries dir què és l'Avern?

2) Qui és Dis?  

3) Què creus que és el Cocit? I la llacuna Estígia?

4)  Què és el Tàrtar? Amb què se l'ha confós sempre?

5) Esbrina quina deessa s'hi identifica amb l'epítet la Juno subterrània?

També Ovidi, en el llibre XIV de les Metamorfosis, ens explica la visita d'Eneas a la sibil·la.

"Després de passar de llarg aquest país i de deixar enrere els murs de Partènope a la dreta i el sepulcre del fill d'Èol, el músic, i les terres plenes d'aiguamolls a l'esquerra, va penetrar en les costes de Cumes i en l'antre de la Sibil·la de llarga vida per suplicar-li que li permetés endinsar-se en l'Avern per anar a trobar l'esperit del seu pare. Ella, després de mantenir durant molt de temps la mirada fixa a terra, la va alçar i, posseïda pel déu, va dir finalment: "Demanes molt, home il·lustre per les teves gestes; la força del teu braç ha quedat provada enmig de les armes, i la teva pietat filial enmig de les flames. Però no tinguis por, troià; obtindràs el que demanes i amb el meu guiatge veuràs els estatges de l'Elisi, el darrer reialme de la humanitat i l'ombra del teu pare estimat; no hi ha cap camí inaccessible al valor". Això va dir. Li va mostrar una branca resplendent d'or en el bosc de la Juno de l'Avern i li va manar d'arrencar-la del tronc. Eneas va obeir i va poder veure els dominis de l'Orc terrible, els seus avantpassats i l'ombra del vell i noble Anquises; va assabentar-se també de les lleis d'aquelles regions i dels perills a què hauria de fer front en noves guerres. Després, mentre caminava amb passos cansats pel camí de retorn que se li obria al davant, va alleugerir la seva fatiga conversant amb la guia de Cumes." (Trad. de Ferran Aguilera i Puentes)

Tot seguit, respon també aquestes preguntes:

1) A quina ciutat es refereix Ovidi quan diu: "(...) i de deixar enrere els murs de Partènope(...)".

2) Qui és el fill d'Èol, el músic?

3) Què són els estatges de l'Elisi?

4) A qui es refereix Ovidi quan parla de la Juno de l'Avern

5) Qui és l'Orc? Amb què se'l identifica?

6) Quines similituds hi veus entre els dos textos? Hi ha cap diferència important? 

7) Quina relació hi ha entre la llegenda de Tarquini el Superb i la Sibil·la de llarga vida que ens diu Ovidi? Potser, t'ajuda el següent enllaç de La cinta de Níke.


 

7 d’oct. 2012

Comencem de nou!

Saluete discipuli discipulaeque!

Un nou curs i noves esperances! El cert que Ariadna comença amb un cert retard, però no sense empenta i ganes d'arribar una mica més enllà amb vosaltres, alumnes!

Enguany estem d'enhorabona perquè la matèria de Llatí de 4t compta amb 29 alumnes, que ja estan donant pistes de voler aprendre moltíssim i engrescar-se amb les TIC! 
Pel que fa al Llatí de 1r i 2n de Batxillerat seguim sent un grupet reduït, però molt entusiasmats amb la llengua, cultura, pervivència... I el grup de Cultura Clàssica de 2n d'ESO, meravellats perquè l'hora de l'optativa se'ls fa curta i divertida. 
Esperem que puguem aprendre moltes coses tots plegats!

I per anar fent boca, us deixo algunes fotografies de moments entranyables del curs passat!


(Exposició Alimentum, Gavà)





(Magna Celebratio, Bètulo)
(Magna Celebratio, moment compartit amb la Margalida Capellà i una representació dels seus alumnes)
Aprofito l'ocasió per felicitar a la Margalida i també a tots els seus aràcnics i aràcnides pel nou premi Blocs Catalunya. Gràcies, Margalida, per tanta energia i empenta!

22 d’abr. 2012

Sant Jordi 2012

El curs passat, per aquestes dates, ens visitaren en Pau Xuriguera i la Fina Rico per parlar-nos de la vida i obra de Joan Baptista Xuriguera.
(Foto de Gemma Herrero, Gavà 2011)
La jornada fou emotiva i intensa, no sols per tot allò que vàrem aprendre, sinó per l'admiració que ens despertà aquest intel·lectual català que ha passat a la història de la llengua catalana per la seva obra didàctica Els verbs catalans conjugats (1972), malgrat haver conreat tots els gèneres literaris.
(Foto de Gemma Herrero, presentació de l'acte i lectura d'un poema)



Des d'aquest espai clàssic, voldria destacar el poema èpic Indíbil i Mandoni (Barcelona 1955) que explica la història de l'enfrontament entre els dos cèlebres cabdills ilergets amb els invasors romans. Cal destacar, però, que aquesta obra esdevingué cèlebre no sols per la metàfora de la resistència catalana contra la dictadura franquista, sinó també per l'acurada bibliografia que va fer servir: Tit Livi, Corneli Nepot, Polibi, Tucídides... A més, també conreà el teatre amb peces de caire clàssic com: Aníbal (1957) i Lucrècia (1958). 

Avui, en la Diada de Sant Jordi, us vull felicitar amb el poema LA ROSA, extret del recull poètic L'horta daurada, que recull un total de quaranta-nou poemes redactats entre 1946 i 1983.

LA ROSA

III

Rosa roja que respires
l'aire càlid del carrer, 
i sense parlar regires
el pensament més sincer.

Esclatant font de tendresa, 
símbol de goig i d'enyor,
sempre prop de la bellesa
i cantant sempre l'amor.

Jo t'he vist rient joiosa
a la boca d'un donzell
i dansant capriciosa
enmig d'un bonic pomell.

Jo t'he vist als dits estreta
d'un jove vençut i las,
esfullant-te, mig desfeta,
llençant perfums al teu pas.

Jo t'he vist triomfadora,
roja de sang i carmí, 
encenent, abrasadora, 
la mirada d'un fadrí.

Rosa tendra, favorita,
símbol de desigs pregons,
dolça beutat infinita,
rosa de grans passions.

Em domines la paraula
amb els teus accents quiets,
et tinc damunt la taula
sense conèixer qui ets.

(Barcelona, 7 octubre 1963)


(Foto Gemma Herrero, Pau Xuriguera i Fina Rico)
(Foto Gemma Herrero, Fina Rico explicant l'exposició itinerant)
(
(Barcelona, 7 octubre 1963)



Llatinismes

 Ja que hi som a les acaballes del curs de 2n de Batxillerat, us deixo un vídeo sobre llatinismes del programa televisiu Saca la Lengua. Aquest es va emetre a RTVE la passada tardor. Espero que us sigui d'una gran utilitat!