Emerita Augusta

Emerita Augusta fou fundada pels romans, el 25 aC, amb veterans "ueterani emeriti" de les guerres càntabres, amb el nom d'Emerita Augusta i amb categoria de colònia.
Fou capital de la província de Lusitània i esdevingué una de les ciutats més grans de la Hispània Romana. Tingué el seu màxim esplendor a l'època de Trajà (s.II dC) i posteriorment amb Dioclecià (s.III dC).
Es mantingué important durant l'època visigòtica i perdé categoria de centre urbà destacat amb la invasió islàmica. Conserva, del seu destacat paper urbà antic, un notable conjunt de monuments romans. Hi destaquen el teatre (el més ben conservat de la Hispània Romana, bé que força refet), l'amfiteatre, que figura entre els més grans del món antic, el circ, diverses cases amb mosaics i altres vestigis arquitectònics. En procedeix una notable col·lecció d'escultura romana, en bona part conservada al Museu Arqueològic de la ciutat.

Com a complement de tot el que vàrem comentar a classe us deixo aquests dos vídeos.
Un parla de la situació d'Emèrita Augusta: fundació, ubicació, monuments principals... i l'altre, mentre explica la història de la ciutat, ens ofereix els monuments tal i com es troben a l'actualitat.

Els ordres arquitectònics a Roma

En els darrers dies, hem estat treballant sobre les diferències entre el temple grec i romà. Avui, però, et proposo endinsar-te en els ordres arquitectònics. Som-hi!
A més a més dels ordres arquitectònics emprats pels grecs, els romans feren ús de l'ordre toscà i del compost.



L'ordre toscà és semblant al dòric, però no té estries al fust i la columna. Mentre que l'ordre compost és una derivació de l'ordre corinti, tant en les seves proporcions com en la seva ornamentació. Però es diferencia per la major importància de les volutes del capitell.
En algunes contruccions romanes, els ordres arquitectònics es presenten sobreposats en els diferents nivells. Generalment, l'ordre dòric o toscà al pis inferior, a continuació el jònic i en un nivell superior, el corinti.

Un cop estudiats els diferents ordres realitza els exercicis següents del web EVphorVia:

a) Els edificis de culte: els temples.
b) Els ordres arquitectònics.

Ad templum

Claudius, el protagonista de la nostra història, surt de casa seva camí del temple, perquè ha de viatjar cap a Grècia per vendre garum i comprar dolia. Per aquest motiu, vol saber si la seva travessia serà favorable o no.
A la sessió d'avui, estudiarem el sentit de la religió romana i la preocupació que aquests tenien per conèixer el seu futur. Així com l'estructura del temple i les seves influències arquitectòniques.

La religió, a Roma, tenia un sentit utilitari i estava al servei dels individus i de l'Estat. Així doncs, tots els rituals i sacrificis cercaven la protecció o el benefici dels déus o dels númens.
Aquest caràcter funcional dels déus feia que Roma adoptés les divinitats dels països que anava sotmeten i així els acomodava a la seva tradició nacional.
Però, quan entrà en contacte amb Grècia identificà molts dels seus déus amb els de l'Olimp com també la seva mitologia i representació.
És per això que necessitaran un lloc específic per al culte dels seus déus, ja que els romans primitius veneraven divinitats sense aparença física i això feia que no tinguessin temples sinó llocs consagrats als déus.

El llibre Grecs i Romans (ed. Alhambra Longman, 1989) afirma que: (...)"a mesura que la religió romana va rebre influències de la civilització etrusca i de la civilització grega, els primitius númens van prendre forma humana, i es van identificar amb els déus de l'Olimp. Arran d'aquesta fusió, els déus romans, com els grecs, necessiten una casa, i els temples són construïts com a estatges per als déus. De la mateixa manera, el temple romà és una síntesi del temple etrusc i del grec.
El temple etrusc era edificat sobre una base elevada, o pòdium, amb una escala d'accés frontal que conduïa a un vestíbul, generalment amb columnes, des del qual s'entrava a la cel·la, que ocupava tota l'amplada i tota la llargària del pòdium llevat de la part ocupada pel vestíbul. Les parets del temple etrusc estaven fetes de maons, però la resta era de fusta o ceràmica.
Els romans van adoptar dels etruscs el pòdium i l'escala d'accés frontal. Per això, la part més important i acurada del temple romà és la façana, i l'entrada del recinte on el temple està situat queda de tal manera que l'espectador, en entrar-hi, veu el temple de cara. El temple romà, doncs, es troba al mig del santuari, i, de vegades, té la paret posterior inclosa en el mur del recinte, amb la qual cosa l'edifici perd la independència que era una de les característiques del temple grec.

Per influència grega, els romans van afegir una segona fila de columnes al vestíbul del temple etrusc, i així el temple romà aconseguia de tenir més profunditat (...) Els romans van emprar la pedra en la construcció de temples, però també van fer servir el maó, que generalment era revestit amb plaques o pols de marbre. L'ús del maó va fer possible l'aparició d'elements arquitectònics corbats, que estan absents de l'arquitectura grega, dissenyada a base de línies rectes.



Usant l'arc i la volta, els romans construïren un altre tipus de temple, el model del qual és el Pànteon de Roma".

Tenint en compte aquesta informació, cerca a internet imatges de temples grecs i romans i especifica les seves diferències. I, a més, investiga en quines poblacions catalanes hi trobarem restes de temples romans.
Un cop realitzada aquesta tasca, busca edificis públics moderns que han tingut com a referent el temple romà. Per exemple, el Teatre Nacional de Catalunya.

N.B: els edificis que cerquis tant poden ser de casa nostra com foranis.

Recorda d'anotar la corresponent aracniografia!