29 d’abr. 2010

La instauració de l'imperi. August

Ja que avui, a la sessió d'història, hem encetat el tema de la instauració de l'imperi, us he cercat al web arteHistoria uns vídeos força interessants sobre l'expansió del territori i també sobre els diferents períodes de la història de Roma que al llarg del curs hem anat tractant.
Com veureu, l'un fa una explicació sobre la incorporació dels diferents territoris que es distribuïren administrativament en províncies, i l'altre fa una breu explicació del període de la Monarquia, República i Imperi. D'aquest últim, en destaca la figura d'August, Trajà i Dioclecià com a emperadors més destacats, i al mateix temps us ofereix unes breus pinzellades sobre els elements més destacats de la civilització romana.

Després de visualitzar-los, sabries explicar què és una tetrarquia?




28 d’abr. 2010

Morfologia verbal i casual

Després d'aquest temps d'iniciació a la lingua latina, que per a alguns de vosaltres ja us era familiar (4t d'ESO) i per a d'altres tot just era el vostre primer tastet, us proposo per a la sessió d'avui (aula d'informàtica) la realització dels exercicis següents a partir del web EuphorVia . Aquests ens ajudaran a fixar tot allò que al llarg d'aquest curs hem anat discendo. Primerament, realitzarem els exercicis sobre la morfologia casual (cal començar per l'apartat en sé força i en acabar seguir per l'apartat en sé molt). Tot seguit, els que tracten sobre l'aspecte verbal (temps d'indicatiu).
Seria bo que intentessiu realitzar-los sense haver de fer ús del llibre o bé esquemes propis, ja que així podeu ludere i sobretot discere.
Ànims discipuli discipulaeque!

En cas de dubte, podeu consultar els esquemes que trobaràs en l'apartat latinum del web Labyrinthus.

21 d’abr. 2010

Fundació de Roma

Si fem cas a la llegenda, que recull la literatura i l'art, Roma va ser fundada el 753 aC per donar compliment als designis del déus.
Però, hi ha qui dóna com a data aproximada de fundació el 21 d'abril. Per tant, avui, discipuli latini, celebrem l'efemèride de la fundació de la caput mundi. Feliciter!

Si no recordo malament, al llarg d'aquesta setmana a Roma hi ha la settimana dei Beni Culturali. Setmana que consisteix en gaudir de tots els museus de Roma durant 10 dies.
No creieu que seria fantàstic tenir una proposta d'aquest tipus a casa nostra? Ja em direu el vostre parer.






20 d’abr. 2010

Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco

Com a complement als aspectes explicats a classe, us deixo aquest vídeo que us pot ajudar força.

És important per al vostre estudi l'ordre següent:

1) Contextualització històrica.
2) Quines eren les dues finalitats que perseguia Roma amb la fundació de Tàrraco.
3) De qui rebé el nom de colònia.
4) Qui li va concedir el nom de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco, i a la vegada li donà el títol de capital de la província imperial Tarraconense.
5) Estructura de Tàrraco: part alta ( les tres terrasses) i part baixa.
6) Edificis de Tàrraco: administratius, d'espectacles...
7) Edificacions fora del recinte urbà antic. Per exemple: l'arc de Berà, la vil·la dels Munts, el mausoleu de Centcelles, l'aqüeducte de les Ferreres, la pedrera del Mèdol, la Torre dels Escipions...

Aquestes pautes caldria que us ajudessin a fer un bon resum dels aspectes més importants. No oblideu que heu de ser concisos, però clars.


13 d’abr. 2010

Ovidi: Les Metamorfosis

Ovidi nasqué en el moment de major esplendor de la cultura i civilització romana, l'època d'August. Però mai formà part del cercle literari de Mecenas, sinó que es vinculà al cercle literari de Marc Valeri Messala Corví.
La major part de les seves obres pertanyen al gènere elegíac, tot i que també escrigué poesia èpica: les Metamorfosis i els Fastos.
Les Metamorfosis, acabat l'any 7 dC poc abans del seu desterrament, és un conjunt de quinze llibres, escrits en hexàmetres, on l'autor presenta més de dues-centes cinquanta narracions mitològiques que se succeeixen en el temps des dels orígens del món fins a la transformació de Juli Cèsar en estel.
La pervivència de les Metamorfosis no sols es troba en el pla literari com ara Petroni, Apuleu, Ausiàs March, Dante, Boccaccio, Shakespeare, Garcilaso de la Vega... sinó també en les arts plàstiques com ara sarcòfags, pintures, escultures... Molts artistes, però, la consideren com la Bíblia, atès que els ha permès plasmar la sensualitat, despietat... dels mites clàssics.

Amb aquestes pinzellades generals i tot l'après i estudiat a classe, ens disposem a endinsar-nos en la lectura de les diferents transformacions (Deucalió i Pirra, Dafne, Faetont, Píram i Tisbe i Aracne) seleccionades per a la prova de selectivitat d'enguany i que al llarg d'aquests dies anirem comentant i estudiant.
A més, us proposo cercar diferents pintures o escultures que estiguin relacionades amb dites transformacions. Per fer-ho heu d'emprar els webs següents: insecula.com i mites, art i literatura.

Per exemple, el mite de Dafne de John William Waterhouse:

10 d’abr. 2010

Lluita de titans

El passat 31 de març va arribar a la gran pantalla Clash of the titans (Lluita de titans).
Film que tracta el mite de Perseu (els alumnes de 4rt ja el coneixeu gràcies al treball de mitologia clàssica).
La crítica, però, no el deixa ben parat. Ja que després de l'èxit d'Avatar, els productors de Clash of the titans van decidir passar-lo al format de 3D. Segons diuen la diferència entre el format 2D i 3D no és gaire destacable. Serà qüestió de veure'l, i després encetar un debat cinefòrum com ja vàrem fer amb la pel·lícula d'Àgora.
Espero que us hi animeu!








Preposicions

A 1r de BTX, portem un pila de temps treballant les preposicions. Aquestes, en principi, depenen de verbs i regeixen substantius en cas acusatiu o ablatiu. Tot i que, normalment, indiquen matisos espacials i temporals.
Com a vegades ens resulten una mica feixugues, us he cercat un exercici interactiu que us pot ajudar força a discere, ludere et studere.
Proveu de fer-lo i el proper dia el comentem a classe.

No cal dir que a les discipulae et discipulus de 2n també us vindrà d'allò més bé.


7 d’abr. 2010

Celebracions romanes

Avui, mentre donava un cop d'ull al blog Dies de Dèdal, m'he assabentat que ens espera una primavera plena de possibilitats clàssiques!
Vegeu un clar exemple en aquesta fotografia de Tàrraco Viva:


(Imatge cedida per en Sebastià Giralt)

5 d’abr. 2010

La revolta d'esclaus: Espàrtac

Després de les conquestes a orient i a occident, el nombre d'esclaus de guerra arribats a Itàlia constituïa dues cinquenes parts de la població de Roma. Les condicions de duresa extrema amb què eren tractats en algunes zones provocaren diverses revoltes, la més important de les quals fou la que Espàrtac encapçalà el 73 aC. La rebel·lió s'esdevingué en territori peninsular; Espàrtac no pretenia res més que retornar els esclaus als seus llocs d'origen. Tota la meitat meridional d'Itàlia caigué ràpidament en mans dels esclaus i el Senat començà a témer un avanç cap a Roma. Tanmateix, les dissidències sorgides entre els rebels, i una sèrie d'indecisions poc justificades en els moviments militars d'Espàrtac, el feren anar primer cap al nord i després cap al sud, per acabar essent derrotat per Marc Licini Cras i Gneu Pompeu, dos dels futurs triumvirs. (Llatí 1, Castellnou edicions)

Tot seguit visualitza aquest documental de The History Channel i respon a les preguntes següents:

1. Qui era Espàrtac? D'on era?
2. Com esdevingué esclau de Roma?
3. Per quin motiu es revoltà contra Roma?
4. Per què coneixia tan bé la tàctica de Roma?
5. Qui era Crixus?
6. Per què s'enemistaren Espàrtac i Crixus?
7. Qui era Marc Licini Cras? Quina empresa dugué a terme per tal de derrotar a Espàrtac?
8. Per què Espàrtac volia arribar a Sicília? Hi arribà?
9. Com fou derrotat Espàrtac?








Els dotze treballs d'Hèrcules